La democratització de l’ús d’Internet i de les noves tecnologies ho han revolucionat tot: les maneres de fer de la societat, el món de la publicitat, la comunicació de gran forma, i com no, de retruc ha revolucionat la comunicació política.
A Tarragona, ciutat on vaig nèixer i on visc, això ho hem viscut de molt aprop fa pocs dies. Segur que més d’un se’n va assabentar perquè el resó va ser gran. Dins de la precampanya de les eleccions municipals de la ciutat, el Partit Popular de Tarragona va aprofitar les xarxes socials per difondre un video musical on es feia una versió de la cançó Alejandro (el nom del líder polític que es presenta a les municipals) de Lady Gaga.
La repercusió d’aquesta acció dels estrategs de la campanya (spin doctors) va ser molt gran, més de la que ells mateixos esperaven. Ho demostra aquest article del qual us vull parlar. Un article del mateix protagonista, Alejandro Fernandez aspirant a l’alcaldia de Tarragona pel PP, que va ser publicat al gratuit de la ciutat “Mes Tarragona” el passat 25 de febrer de 2011.
El titular de l’article “Vaya con el vídeo” ja demostra la sorpresa del mateix candidat pel rebombori causat. Fernandez explica en l’article que l’èxit i la repercusió del vídeo l’ha portat a reflexionar sobre els canvis que ha patit la comunicació política en els darrers anys. Fa un viatge en els seus records des de la finura i sentit de l’humor del cronista Luís Carandell, passants per l’humor satíric dels guiñols, fins a la seva pròpia experiència “viral” d’Internet amb el famós vídeo musical.
Aquesta és una demostració clara del canvi viscut en els darrers anys en la comunicació política. Les noves eines comunicatives, la tecnologia, el 2.0 són eines que han estat utilitzades com altaveu per fer arribar les seves idees i fins i tot la seva existència (Fernandez no era conegut fora de la seva zona d’influència) a llocs, persones i mitjans als que no hauria tingut mai accés.
El vídeo d’Alejandro es va difondre a través de xarxes socials com facebook, va ser trending topic a twitter i se’n van fer resó diferents programes de ràdio (Versió, de Rac1), televisió (Intermedio de La Sexta) i premsa local com el Diari de Tarragona o Notícies Tarragona i estatal com La Vanguardia o l’ABC per exemple.
I és que els mitjans de comunicació (ara amb el 2.0 n’apareixen de nous) s’han demostrat com un element clau en la creació dels lideratges polítics, però a part del lideratge mediàtic, els líders necessiten alguna cosa més. Tot i que la tendència en la comunicació política dels darrers temps sembla que prioritzi el com davant del què. Diposita gran part dels seus esforços en “vendre” el seu “producte”, i es reduexi al màxim el debat públic.
Aquestes noves eines comunicatives són alhora una “arma de doble filo”. Són de gran vàlua perquè fan arribar el missatge a llocs inimaginables, amb gran rapidesa i eficàcia, però alhora donen un gran poder comunicatiu a la societat, a la massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada