Pel tercer exercici de la PAC1 he escollit fer una entrevista. L'entrevistat és l'Antoni Gutierrez-Rubí, és assesor de comunicació, ha treballat per diversos partits, ha escrit diversos llibres sobre lideratge, campanyes... (Filopolitica és l'ultim llibre que ha publicat, us recomando que us el descarregueu de la web, molt interessant!).
Després de llegir el mòdul 1 de l'assignatura, he escollit uns quants temes i li he preguntat diverses coses adaptades al seu àmbit.
Us deixo el link de la seva web http://www.gutierrez-rubi.es/ hi podreu trobar multitud d'articles, videos, els seus llibres... en fi, tot un spin doctor!
_____________________________________________________________
Com arribes a ser assessor de comunicació, per vocació o per casualitat?
En el meu cas, per vocació. I una mica per oportunitats viscudes, més que per casualitats.
Creus que els politics s’han de dedicar a la política o també han de comunicar?
No és incompatible. La política és persuasió i pedagogia, també. I això només es pot fer amb comunicació. Entesa, també, com la capacitat d'escoltar, no només com l'habilitat retòrica o telegènica.
Les xarxes socials han ajudat a la política?
Sí. Els ciutadans han marxat a "viure" a les xarxes socials. I la política, si vols retrobar-se amb la ciutadania, haurà de fer-se des de i en les xarxes socials.
Com veus el panorama de les xarxes socials i els polítics? Creus que s’han adaptat?Queda molt per fer?
Sí, queda molt per fer. Política analògica en mitjans digitals no funciona. I Internet no és un cinquè espai (premsa, ràdio, tv, publicitat... i Internet). És un nou espai multiformat i multiplataforma que gràcies als dispositius mòbils ens permet canviar la manera d'organiztar-nos, relacionar-los (comunicar) i de crear valor.
Es veu molt forçada la participació dels politics, per exemple, al Twitter? (ho fan servir de la manera adequada... massa post poca informació...)
Hi ha de tot. Insisteixo. No es tracta de "tenir" Twitter. Su no saber què fer-ne i com.
Les xarxes socials han fet més fàcil estar en campanya permanent?
Sí, és clar. Permanent i total: 24/7/365. A tot hora, arreu i des de qualsevol dispositiu.
Veus amb bons ulls l’americanització de la política? Creus que la societat catalana està preparada per campanyes a lestil americà? (recordem el DVD de CIU sobre la gestió de govern del Tripartit, que no va ser gaire ben acollit per la societat)
El DVD no va funcionar perquè era passat de voltes. Els electors volen crítica ponderada (i dura quan calgui) però les exageracions es paguen cares.
Respecte a les eleccions municipals del 22 de maig…
Com veus les elecciones municipals del 22 de maig? La batalla es liurarà a les xarxes socials?
No, però les xarxes reflexaran tres coses: el clima general, el ambient dels activistes i la presència a les xarxes com un indicador de força i penetració social. Potser encara no es pot dir que es pot guanyaer per les xarxes... però es pot perdre, cada cop més, sense elles o per elles....
Quin es el teu candidat 2.0 favorit?
Patxi lópez, és autèntic i hi creu.
Existeix a Catalunya/espanya?Obama podem dir que va ser un gran candidat 2.0, ho segueix sent a dia d’avui?
Sí, i tant. Obama és una persona del seu temps. Utilitza les xarxes amb naturalitat. I és un gran impuls del Open Government.
A més a més d’una bona campanya per internet, s’ha de tenir carisma. Els nostres politics tenen carisma?
No és pot generalitzar. Carisma és trenacar motllos, liderar, superar-se i entusiasmar. El carisme és una actitud vital, no una habilitat tèncina o una competència professional.
Creus que la personalització de les campanyes es bona o es perjudicial pels partits?
Molt bona. Els ciutadans volem lideratges creïbles. I persones amb sentiments, emocions i valors. La personaliztació ens ajuda a descobrir-los en els nostres candidats/es
Quina importancia li dones a les enquestes? Creus que ens “les hem de creure”?
Són imprescindibles per a descobrir i identificar tendències, però no són inaflibles des de el punt de vist predictiu. Però ajuden a l'anàlisi, l'estratègia i la comunicació.
Cap a quina dirección creus que es dirigeix la comunicación política? (ens americanitzem, la comunicación tradicional desapareixerà – mailing electoral per exemple- en detriment de les campanyes online i via móvil…)
Anem a millorar, encara més, la capacitat tècnica dels equips de campanya i de campanya permanent. El combat electoral és una part del combat polític i mediàtic. I aquest comença, a l'endemà de guanyar o perdre unes eleccions.
Meritxell
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jiménez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jiménez. Mostrar tots els missatges
dijous, 24 de març del 2011
dijous, 17 de març del 2011
The Candidate
Us volia parlar de West Wing, que per mi és com una bíblia, però com veig que ja ho han fet us parlaré d’una pel•licula dels anys setanta: El Candidato.
A mi me la van fer veure a la carrera i he de dir, que de les pelis que he vist sobre processos electorals és una de les que més m’agrada. Ja que es veu com als anys setanta als Estats Units el màrqueting polític estava totalment interioritzat i era com “un més” a l’hora de fer la campanya.
Protagonitzada per un jove Robert Redford, la peli explica com un jove senador demócrata que te un alt grau de popularitat al seu districte es vol presentar com a candidat presidencial.
Mill Mckay aixeca passions; és guapo, és jove, te carisma i un punt d’inconformisme amb el sistema que molesta els republicans.
Al llarg de la peli veiem com el protagonista fa infinitat de meetings, com l’equip de campanya pensa estratègies diferents perquè El Candidat guanyi les eleccions, com es venen avall quan les enquestes no són favorables…
La peli està molt bé perquè es veu el backstrage d’unes eleccions: com es fan les estratègies de campanya, com es pensa un slogan, com es munta l’agenda (agenda setting)… i es veu la dependència de protagonista, el candidat, en els seus assessors.
El final de la peli no us el devetllaré, si guanya o no, però la frase que diu Robert Redford que resumeix aquesta relació de dependencia entre candidat-assessors, que és : And now what? (i ara què?).
Aquí teniu tre minutets, espero que us agradi!
A mi me la van fer veure a la carrera i he de dir, que de les pelis que he vist sobre processos electorals és una de les que més m’agrada. Ja que es veu com als anys setanta als Estats Units el màrqueting polític estava totalment interioritzat i era com “un més” a l’hora de fer la campanya.
Protagonitzada per un jove Robert Redford, la peli explica com un jove senador demócrata que te un alt grau de popularitat al seu districte es vol presentar com a candidat presidencial.
Mill Mckay aixeca passions; és guapo, és jove, te carisma i un punt d’inconformisme amb el sistema que molesta els republicans.
Al llarg de la peli veiem com el protagonista fa infinitat de meetings, com l’equip de campanya pensa estratègies diferents perquè El Candidat guanyi les eleccions, com es venen avall quan les enquestes no són favorables…
La peli està molt bé perquè es veu el backstrage d’unes eleccions: com es fan les estratègies de campanya, com es pensa un slogan, com es munta l’agenda (agenda setting)… i es veu la dependència de protagonista, el candidat, en els seus assessors.
El final de la peli no us el devetllaré, si guanya o no, però la frase que diu Robert Redford que resumeix aquesta relació de dependencia entre candidat-assessors, que és : And now what? (i ara què?).
Aquí teniu tre minutets, espero que us agradi!
dimecres, 16 de març del 2011
Claus de les eleccions municipals
Hola a tots!
Per a aquesta primera activitat he escollit un reportatge publicat recentment a la revista de l'Associació Catalana de Municipis.
http://www.acm.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/reportatgeACM%20eleccions%20municipals.pdf
És un article en què Francesc Ponsa, cap de premsa de la publicació, ens parla una mica de tot el que engloba unes eleccions. M'agrada perquè parla i te en compte de tot el que s'ha de tenir en compte a l'hora d'analitzar unes eleccions. A més a més, està explicat d'una manera molt fàcil que fa que tothom ho pugui entendre.
L'article ens parla de com ha de ser el candidat o de la importància de tenir un bon equip al darrere i un programa electoral sòlid, però Ponsa posa de manifest la diferencia entre l'eix programàtic central i les propostes, cosa que crec que els polítics d'avui dia els costa diferenciar ja que al explicar les propostes no queda gaire clar que es una proposta o una línia de govern.
També ens parla de com ha de ser una campanya, m'interessa molt quan diu que no ha de ser només creativa, ja que té tota la raó, un parell de companys han parlar de laa idea creativa que ha tingut el Partit Popular de Tarragona, versionant “Alejandro” de Lady Gaga, aprofitant que el candidat popular es diu així, és simplement una idea creativa, però si no hi ha unes idees de fons, un lideratge fort... per molta Lady Gaga i molta gràcia que ens faci la cançó versionada no treurem cap vot. Així que no es basa tot es una idea brillant.
Un tema molt important del que parla son els líders d'opinió locals (als apunts de l’assignatura podem com tenen molta importància i són uns dels actors principals de la comunicació política). Els polítics han de permetre entrevistes amb tots els líders d’opinió, i sobretot mantenir una relació cordial amb tots ells.
L’últim tema al que vull fer referència es l’americanització de les campanyes. En els últims anys el màrqueting polític ha experimentat molt canvis. El Toni Aira ens parla al seu llibre de personatges com el David Madí que han americanitzat les campanyes catalanes (recordem el famós DVD de CIU sobre el Tripartit, que no va acabar de funcionar ja què aquí aquest tipus de campanyes no s’entenen). L’article ens parla de la presència d’internet a les campanyes, però sense oblidar estratègies de “porta a porta”, que en molts llocs, segueixen funcionant!
Meritxell Jiménez
Per a aquesta primera activitat he escollit un reportatge publicat recentment a la revista de l'Associació Catalana de Municipis.
http://www.acm.cat/redaccio/arxius/imatgesbutlleti/reportatgeACM%20eleccions%20municipals.pdf
És un article en què Francesc Ponsa, cap de premsa de la publicació, ens parla una mica de tot el que engloba unes eleccions. M'agrada perquè parla i te en compte de tot el que s'ha de tenir en compte a l'hora d'analitzar unes eleccions. A més a més, està explicat d'una manera molt fàcil que fa que tothom ho pugui entendre.
L'article ens parla de com ha de ser el candidat o de la importància de tenir un bon equip al darrere i un programa electoral sòlid, però Ponsa posa de manifest la diferencia entre l'eix programàtic central i les propostes, cosa que crec que els polítics d'avui dia els costa diferenciar ja que al explicar les propostes no queda gaire clar que es una proposta o una línia de govern.
També ens parla de com ha de ser una campanya, m'interessa molt quan diu que no ha de ser només creativa, ja que té tota la raó, un parell de companys han parlar de laa idea creativa que ha tingut el Partit Popular de Tarragona, versionant “Alejandro” de Lady Gaga, aprofitant que el candidat popular es diu així, és simplement una idea creativa, però si no hi ha unes idees de fons, un lideratge fort... per molta Lady Gaga i molta gràcia que ens faci la cançó versionada no treurem cap vot. Així que no es basa tot es una idea brillant.
Un tema molt important del que parla son els líders d'opinió locals (als apunts de l’assignatura podem com tenen molta importància i són uns dels actors principals de la comunicació política). Els polítics han de permetre entrevistes amb tots els líders d’opinió, i sobretot mantenir una relació cordial amb tots ells.
L’últim tema al que vull fer referència es l’americanització de les campanyes. En els últims anys el màrqueting polític ha experimentat molt canvis. El Toni Aira ens parla al seu llibre de personatges com el David Madí que han americanitzat les campanyes catalanes (recordem el famós DVD de CIU sobre el Tripartit, que no va acabar de funcionar ja què aquí aquest tipus de campanyes no s’entenen). L’article ens parla de la presència d’internet a les campanyes, però sense oblidar estratègies de “porta a porta”, que en molts llocs, segueixen funcionant!
Meritxell Jiménez
dilluns, 28 de febrer del 2011
Passeu, passeu!
Benvolguts, benvinguts al vostre blog, al de l'assignatura.
Aquí desenvoluparem la primera PAC del semestre. Aquesta es composarà de tres lliuraments obligatoris.
Importantíssim el primer, perquè sense haver complert amb aquest no podreu completar el conjunt de la PAC1 i, en conseqüència, ja no podreu optar a l'Avaluació Continuada i seguir amb la PAC2 i la PAC3.
Per tant, important, llegiu atentament l'enunciat de la PAC1 i ateneu als terminis establerts per penjar aquí els vostres exercicis.
Us concreto els terminis de la primera PAC, també aquí (però recordeu que els tindreu també en l'ENUNCIAT de la PAC1):
- Primer post (mínim): en la setmana del 9 de març al 16 de març.
- Segon post (mínim): en la setmana del 17 de març al 23 de març.
- Tercer post (mínim): en la setmana del 24 de març al 30 de març.
MOLT IMPORTANT. Aquests mínims els heu de complir tots. Llegiu atentament l'enunciat de la PAC1 quan us sigui penjat al TAULER de l'Aula.
Encert i endavant!
MOLT IMPORTANT. Aquests mínims els heu de complir tots. Llegiu atentament l'enunciat de la PAC1 quan us sigui penjat al TAULER de l'Aula.
Encert i endavant!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)