Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, Montserrat Tura va dedicar-se a l'activitat política des de molt jove. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès, la seva població natal, des de l'any 1987 fins al 2003 i l'any 1995 va ser elegida diputada del PSC al Parlament de Catalunya fins al gener de 2004.
L'any 2003, amb la constitució del primer govern tripartit encapçalat per Pasqual Maragall, Tura va prendre possessió com a consellera d'Interior i el 2006, amb José Montilla com a President de la Generalitat, va ocupar el càrrec de consellera de Justícia. El desembre de 2010 va deixar el govern per passar a l'oposició.
El passat mes de gener, Montserrat Tura va presentar la seva candidatura per ser elegida com a cap de llista per Barcelona pel PSC a les eleccions municipals, disputant aquesta posició a Jordi Hereu, alcalde de la ciutat, però va perdre després d'unes eleccions primàries entre militants i simpatitzants socialistes.
Actualment és la segona secretària de la Mesa del Parlament de Catalunya i forma part de la Comissió Executiva Nacional del PSC.
Entrevista:
1. Alcaldessa de Mollet del Vallès, diputada al Parlament de Catalunya, consellera d'Interior, consellera de Justícia i ara és secretària segona de la Mesa del Parlament. Quan li ha estat més difícil fer una bona comunicació política?
Probablement la de secretaria de la Mesa del Parlament, ja que la seva funció és ordenar els debats de la Cambra i exercir d'òrgan de govern de la primera institució democràtica del país, però, tot i essent una funció molt important, és de caràcter intern i per tant no genera activitat d'interès informatiu.
2. Quina és la seva principal tasca en aquests moments al Parlament?
Com a secretaria de la Mesa, dono fe dels acords i les incidències que es produeixin en els plens del Parlament. Tinc cura de tota la tramitació de les iniciatives dels diputats, garantint que es compleixi el reglament i que no es vulnerin drets dels diputats/des. També sóc responsable del que s'anomena "règim interior" que és la política de personal i manteniment i millora de les instal•lacions i equipaments del Parlament (pels diputats, periodistes, ciutadans.....)
3. La conselleria d'Interior la va convertir en una de les cares més conegudes del primer Govern tripartit. Li ha estat favorable aquesta projecció mediàtica?
No es tractava de la meva projecció pública, sinó que els missatges de canvi de comportaments dirigits a la població arribessin; o bé que en moments d'emergències tinguessin la informació adequada a què els ciutadans tenen dret, ja que pot afectar a les seves vides i propietats..... Vàrem aconseguir canvis culturals (que és el més difícil ) per exemple en el comportament dels conductors a la carretera. Veníem d'una situació en què no es prestava atenció als comportaments imprudents i la societat no era conscient de l'alta mortalitat en les nostres carreteres. El debat de què la manca de gestió forestal, comporta acumulació de combustible i algun dia la força del foc superarà la capacitat d'extinció....i cal que tota la ciutadania en sigui conscient. Podríem dir el mateix de la violència domestica, el crim organitzat, la prostitució,....
4. Se l'ha qualificada de ser una professional amb un fort carisma, de treballadora incansable i de clares conviccions. Creu que són adjectius suficients per a un líder polític?
Una persona pot esdevenir líder si la ciutadania se sent representada pel que diu. Si se sent identificada i està disposada a col•laborar d'una o altra manera en fer possibles les propostes que expressa públicament. És a dir, és la ciutadania qui construeix líders, no les persones que desenvolupen una funció pública. En el meu cas, he d'agrair que bona part de la ciutadania es va mostrar favorable a les meves propostes i en molts casos van col•laborar en millorar la situació que existia anteriorment, fent així molt conegudes algunes de les accions que vaig desenvolupar durant els anys de consellera d'Interior.
5. Ha dit en alguna ocasió que el funcionament dels partits polítics actuals són "excessivament tancats". En quin sentit?
La població general considera que les organitzacions dels partits són tancades, formades per poques persones. No és gens habitual que els ciutadans i ciutadanes entrin a les seus dels partits. Ho perceben com un espai opac. Els i les que militem en partits som (o hauríem de ser) persones obertes a totes les opinions, obertes a les critiques... Hem de participar activament en les reunions d'associacions ciutadanes i no tancar-nos en debats interns. No es pot canviar la societat sense escoltar-la, sense identificar-nos amb els seus sentiments i/o angoixes...
6. Després de 7 anys al Govern català, el PSC ha tornat a l'oposició. Moltes veus deien que calia renovar el partit. S'ha aconseguit amb el procés de primàries per a ser cap de llista a l'alcaldia de BCN, en el qual vostè va ser candidata?
La renovació d'un partit important no s'aconsegueix amb una sola acció, però les primàries van ser un exemple de maneres diferents de designar persones per ocupar càrrecs públics. Ha significat un revulsiu important, s'ha generat una xarxa espontània de persones que volen que les coses canviïn...... A més, s'ha demostrat que es pot fer campanya amb pocs recursos i molta imaginació. No hem guanyat, però el revulsiu de les primàries han millorat les expectatives del PSC a les properes eleccions municipals.
7. A què o a qui atribueix la victòria del seu contrincant, Jordi Hereu?
Va treure més vots que jo. Segurament les raons són diverses, algunes tenen a veure amb el paper del anomenats "aparells" dels partits, o el fet que el candidat sigui alcalde actualment, també fa més difícil que guanyi una candidatura alternativa que en molts pocs dies va organitzar una xarxa d'activistes molt interessant, però no suficient.
8. La figura d'un bon assessor polític o la intervenció dels mitjans de comunicació són claus per fer una bona comunicació política i guanyar unes eleccions?
El que és realment clau es aconseguir connectar càrrecs públics i persones a les que representen o intenten representar. Els mitjans de comunicació són claus, però perquè publiquin el que diem, el que diem ha de ser diferent, interessant, nou ....
9. Qui serà el proper alcalde de Barcelona?
El guanyador de les eleccions del 22 de maig. Tant de bo sigui Jordi Hereu, perquè tot i haver-me enfrontat amb ell en unes primàries, desitjo que Barcelona continuï tenint un govern progressista, obert, que continuï amb una transformació de la ciutat que l'ha fet brillar en el món sencer...
10. La setmana passada un article al diari Avui rebel•lava que "el 2011 s'està confirmant com l'any de la consolidació d'aquesta nova xarxa de comunicació en la política catalana" i la citava a vostè, entre d'altres, polítics com a una bona usuària del Twitter. És una nova manera de fer política?
M'agrada el contacte directe, la conversa amb persones diverses, escoltar opinions diferents...penso continuar fent-ho en converses personals, però les noves xarxes de comunicació em permeten fer-ho amb persones d'arreu. A partir d'ara seran imprescindibles...
11. Com qualificaria el moment en què vivim? La crisi econòmica, el temor a les centrals nuclears i l'atac internacional a Líbia...
Els humans hem generat una societat molt complexa i desigual. Cal atendre els problemes que es generen en la nostra comunitat de veïns i alhora estar amatents i intentar ajudar a solucionar els grans problemes de Catalunya i del món sencer.
12. Per on passa el futur de Montserrat Tura? Tornarà a la medicina?
No em sabria greu tornar a la gestió sanitària. Ja saben....el futur està per escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada