MARIA ESCODA (ME): La seva precampanya electoral està donant molt a parlar per diferent? Com se’ls va ocórrer aquesta estratègia? Amb quins objectius?
ALEJANDRO FERNÁNDEZ (AF): Certament està sent una precampanya molt comentada, però ja era la nostra intenció. Amb aquesta estratègia volíem aconseguir l’objectiu principal d’incrementar el meu coneixement per part de la gent. És complicat parlar d’un mateix, però vam veure que això era essencial. A Ballesteros (candidat pel PSC i actual alcalde) el coneixia el 98% dels ciutadans de Tarragona, als alcaldables d’ERC i CIU, un 50% i a mi un 60%. Era bàsic doncs fer algun tipus d’acció per cridar l’atenció i generar controvèrsia amb l’objectiu d’augmentar el grau de coneixement a un 80%.
- ME: Ha utilitzat cartells sorprenents, simulacions de portades de revistes com Time...
AF: Està clar, s’havia d’arribar a la gent de maneres sorprenents, per això vam començar amb el cartell de noves idees?¿?¿ que es va bustiar a les cases, amb la meva imatge junt amb la d’alcaldes que han tingut grans idees i que per mi són referents: Gallardón, Rita Barberà, o el que ha creat més controvèrsia, l’ex-alcalde de Tarragona per CIU, Joan Miquel Nadal. El vincle d’unió del cartell és que tots els personatges, inclús un nen que porto a la falda i que seria la il·lusió, el futur, porten les meves ulleres de muntura vermella. Aquest tema ens està donant molt de joc, Gallardón quan va venir a Tarragona ja es va posar les ulleres, Rita Barberà se les posarà en breu, i inclús Joan Miquel Nadal me les va demanar en un acte i ha quedat immortalitzat pels mitjans també. Una altra eina de la campanya de coneixement va ser la portada de Times, també amb la mateixa intenció i amb el lema “Nous temps per Tarragona”. Es va canviar aquí el lema global: “Alejandro, tu nuevo alcalde” perquè el lema no perdés la força.
- ME: S’imaginava vostè que el Vídeo musical de la cançó de Lady Gaga fos tant comentat? Va tenir un gran ressò mediàtic. A quins mitjans ha arribat? Què és el que més l’ha sorprès de tot això?
AF: La veritat és que nosaltres hem estat els primers sorpresos. Cal dir que el vídeo no el vam crear nosaltres, va arribar a l’equip de precampanya perquè l’havia fet un simpatitzant, i nosaltres només ens vam dedicar a difondre’l per les xarxes socials. En tres hores va tenir 25.000 visites, i hores d’ara supera ja les 300.000. També va ser trending topic a twitter. L’anècdota del vídeo ens va permetre arribar a mitjans als que mai haguéssim pogut estar d’altra forma. A diaris nacionals com El mundo, La Vanguardia, o programes de televisió com el Intermedio de Cuatro. Amb això, el grau de coneixement va pujar 15 punts en dues setmanes. I ara que la gent ja em coneix, és quan m’he de dedicar a explicar contingut amb xerrades als barris, entrevistes a mitjans de comunicació... a donar forma a la meva imatge.
- ME: També han fet una sèrie de vídeos sobre temes clau com la immigració per exemple? Què els ha motivat a fer-ho? Què volen aconseguir? És exitós? Dóna resultats?
AF: Doncs va una mica lligat al tema de donar contingut a la imatge. El vídeo sobre la immigració va tenir els primers dies més de 500 visites. Es tracta de peces de menys de dos minuts en les que explico les nostres idees al voltant d’un tema d’interés general per la gent. És una cosa molt més reflexiva, i que interessa només a determinada gent, però cal fer-ho també.
- ME: La comunicació política ha evolucionat de gran forma, què és el que més li sorprèn? És per vostè millor o pitjor que la que es feia abans?
I tant que ha evolucionat!. Però aquesta nova comunicació política dóna oportunitats. Abans només es podia sortir a TVE o a 4 o 5 ràdios nacionals, hi havia poques oportunitats, però ara amb les noves tecnologies, amb la popularització d’Internet, el ventall és molt ampli, i dóna grans oportunitats als polítics joves. I alhora fa possible un debat polític més profund.
- ME: Vostè a nivell particular participa de les xarxes socials? Perquè¿ En quines?
AF: Perquè? Doncs perquè s’ha d’estar, cal estar al dia del que passa, i participar-hi. Sóc molt actiu al facebook, que porto jo personalment. De tant en tant m’agrada deixar algun comentari polèmic per veure com reacciona la gent. És un bon exercici. També tinc twitter, però no l’utilitzo tant. A més...el meu blog era abans molt actiu quan escrivia de temes més generals de polític. Ara però, com que m’he centrat en la política municipal, les visites han baixat, a excepció de la setmana del vídeo de Lady Gaga que les visites van pujar un 7.000%. Les xarxes socials et permeten arribar a nova gent, que amb el temps accions adequades poden arribar a ser teva.
- ME: Els mítings han passat de moda?
AF: No es que hagin passat de moda els mítings, però sí que s’han de cuidar i treballar molt més. Molts cops sembla que només sigui important la quantitat de gent que ha anat al míting...quan el realment important és una altra cosa. No han passat de moda, mai hi passaran, però ara tenim altres noves eines que els complementen. Perden pes.
- ME: I què creu vostè dels porta a porta? Els fan servir?
AF: Sóc una gran defensor dels porta a porta, un partidari absolut. Això ho saben fer molt bé els socialistes, és important fer-ho i fer-ho bé. Sé que personalment em toquen uns 20 blocs de pisos aquesta campanya. És important el contacte amb la gent, així com també actes populars com paellades o visites a mercats. Allà és on poden treure vots als socialistes.
- ME: Quina és per vostè la importància de la imatge del líder polític?
AF: La imatge del líder clar que és important, sobre tot que sigui acurada, coherent, i que respongui al contingut que es defensa.
- ME: Ha arribat un moment en què el com és més important que el què?
AF: Sembla que sí que aquesta sigui la tendència, però és molt perillós perquè si al fons no hi ha res...al final es veu, i acaba passant factura. Ballesteros ho ha fet, i ara li comencen a recordar. Darrera la imatge sempre hi ha d’haver un contingut.
- ME: “Una nova Tarragona per recuperar la il·lusió”. Aquest és el lema de la seva campanya. Creu realment que el ciutadà tarragoní ha perdut la il·lusió? Què pot fer el PP perquè la il·lusió es recuperi?
AF: Treballar, treballar i treballar. No prometeren res que no poguem fer, però sí amb treball volem tornar la il·lusió al ciutadà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada