Entrevista a un consultor de comunicació

Pel tercer exercici de la PAC1 he escollit fer una entrevista. L'entrevistat és l'Antoni Gutierrez-Rubí, és assesor de comunicació, ha treballat per diversos partits, ha escrit diversos llibres sobre lideratge, campanyes... (Filopolitica és l'ultim llibre que ha publicat, us recomando que us el descarregueu de la web, molt interessant!).

Després de llegir el mòdul 1 de l'assignatura, he escollit uns quants temes i li he preguntat diverses coses adaptades al seu àmbit.

Us deixo el link de la seva web http://www.gutierrez-rubi.es/ hi podreu trobar multitud d'articles, videos, els seus llibres... en fi, tot un spin doctor!
_____________________________________________________________

Com arribes a ser assessor de comunicació, per vocació o per casualitat?
En el meu cas, per vocació. I una mica per oportunitats viscudes, més que per casualitats.

Creus que els politics s’han de dedicar a la política o també han de comunicar?
No és incompatible. La política és persuasió i pedagogia, també. I això només es pot fer amb comunicació. Entesa, també, com la capacitat d'escoltar, no només com l'habilitat retòrica o telegènica.

Les xarxes socials han ajudat a la política?
Sí. Els ciutadans han marxat a "viure" a les xarxes socials. I la política, si vols retrobar-se amb la ciutadania, haurà de fer-se des de i en les xarxes socials.

Com veus el panorama de les xarxes socials i els polítics? Creus que s’han adaptat?Queda molt per fer?
Sí, queda molt per fer. Política analògica en mitjans digitals no funciona. I Internet no és un cinquè espai (premsa, ràdio, tv, publicitat... i Internet). És un nou espai multiformat i multiplataforma que gràcies als dispositius mòbils ens permet canviar la manera d'organiztar-nos, relacionar-los (comunicar) i de crear valor.

Es veu molt forçada la participació dels politics, per exemple, al Twitter? (ho fan servir de la manera adequada... massa post poca informació...)
Hi ha de tot. Insisteixo. No es tracta de "tenir" Twitter. Su no saber què fer-ne i com.

Les xarxes socials han fet més fàcil estar en campanya permanent?
Sí, és clar. Permanent i total: 24/7/365. A tot hora, arreu i des de qualsevol dispositiu.

Veus amb bons ulls l’americanització de la política? Creus que la societat catalana està preparada per campanyes a lestil americà? (recordem el DVD de CIU sobre la gestió de govern del Tripartit, que no va ser gaire ben acollit per la societat)
El DVD no va funcionar perquè era passat de voltes. Els electors volen crítica ponderada (i dura quan calgui) però les exageracions es paguen cares.



Respecte a les eleccions municipals del 22 de maig…

Com veus les elecciones municipals del 22 de maig? La batalla es liurarà a les xarxes socials?
No, però les xarxes reflexaran tres coses: el clima general, el ambient dels activistes i la presència a les xarxes com un indicador de força i penetració social. Potser encara no es pot dir que es pot guanyaer per les xarxes... però es pot perdre, cada cop més, sense elles o per elles....

Quin es el teu candidat 2.0 favorit?
Patxi lópez, és autèntic i hi creu.

Existeix a Catalunya/espanya?Obama podem dir que va ser un gran candidat 2.0, ho segueix sent a dia d’avui?
Sí, i tant. Obama és una persona del seu temps. Utilitza les xarxes amb naturalitat. I és un gran impuls del Open Government.

A més a més d’una bona campanya per internet, s’ha de tenir carisma. Els nostres politics tenen carisma?
No és pot generalitzar. Carisma és trenacar motllos, liderar, superar-se i entusiasmar. El carisme és una actitud vital, no una habilitat tèncina o una competència professional.

Creus que la personalització de les campanyes es bona o es perjudicial pels partits?
Molt bona. Els ciutadans volem lideratges creïbles. I persones amb sentiments, emocions i valors. La personaliztació ens ajuda a descobrir-los en els nostres candidats/es

Quina importancia li dones a les enquestes? Creus que ens “les hem de creure”?
Són imprescindibles per a descobrir i identificar tendències, però no són inaflibles des de el punt de vist predictiu. Però ajuden a l'anàlisi, l'estratègia i la comunicació.

Cap a quina dirección creus que es dirigeix la comunicación política? (ens americanitzem, la comunicación tradicional desapareixerà – mailing electoral per exemple- en detriment de les campanyes online i via móvil…)
Anem a millorar, encara més, la capacitat tècnica dels equips de campanya i de campanya permanent. El combat electoral és una part del combat polític i mediàtic. I aquest comença, a l'endemà de guanyar o perdre unes eleccions.


Meritxell