Miquel Iceta (Barcelona, 1960) arribà de jove al món polític, eren finals del 70 una de les èpoques més mogudes del activisme polític, en concret com ell esmenta “Hi vaig arribar per l'interès que em desvetllava la transició espanyola. L'any 1977 tenia 17 anys i tenia ganes de participar en els inicis de la democràcia.” En aquell any es va afiliar al Partit Socialista Català ( no podia votar a les eleccions espanyoles per no tenir 18 anys i va esperar les catalanes per l'afiliar-se). D'aquells anys han sortit grans dels polítics actuals, i el idealisme era enllà.“Crec que es podria qualificar de fet vocacional en la mesura que el compromís polític d'aleshores es manté intacte” diu el Miquel .
A continucació lL'any 1978 vaig passar a les Joventuts Socialistes de Catalunya, branca juvenil de la Federació Socialista de Catalunya (PSOE). A partir de 1978 va seguir el procés d'unitat socialista tant a la Joventut Socialista de Catalunya com al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) on encara milita en càrrecs públics, en comncret és l'actual Viceprimer secretari i portaveu del partit
D'aquesta trajectòria no en pot olvidar moments que recorda amb especial intensitat: com quan (per carambola) el van elegir membre de la Comissió Executiva Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya l'octubre de 1978, el cop d'Estat del 23 de febrer del 1981. Com altres moments d'èxit i progrés polític com la seva elecció com a regidor de l'Ajuntament de Cornellà el 1987 i la seva designació com a Director General en el Gabinet de la Presidència del Govern d'Espanya l'any 1991.
Quan parlem de comunicació política es pot veure que domina el tema, que li agrada..”Realment el meu primer contacte amb la comunicació política va ser la campanya de les eleccions municipals de 1983 a Barcelona, En aquells moments jo era membre de la Comissió Executiva del PSC de Barcelona, adjunt al secretari d'organització i responsable de campanya”. Així doncs, des de pràcticament el començament del PSC com a partit polític ha participat a l'aparat de comunicació del partit. (recordem de què Pasqual Maragall aquell any anava a unes eleccions d'Alcaldia per a sustituir a Narcís Serra i no era un polític molt conegut).
Malgrat el seu fort poder dins de l'aparat socialista no es considera un spin doctor, de fet no té assessor polític segons ell, ni de comunicació, tot i què els coneix i existeixen dins del partit. Però no oblidem que pertany a la comunicació del partit i de tot el món és conegut el seu pes polític.
Quan li preguntem pel panorama polític actual en comparació a els anys incials, confirma els nostres pitjors auguris... “Actualment la societat és més complexa, els nivells de participació més baixos, el descrèdit de la política més gran i també molt més gran és la potència i el paper dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies aplicades a la informació i la comunicació. D'alguna manera els mecanismes de comunicació han anat substituint el contacte directe entre les persones i la persuassió de les campanyes depén en molta més mesura de la utilització intensiva d'aquests mecanismes i de les tècniques que amplifiquen el seu impacte”. Iceta dixit... i és que sorpren dues coses del Miquel una és la seva accessibilitat i simpatia i l'altra el seu pragmatisme i claritat d'idees...
Continuant en el tema de la comunicació política, parlem de les noves tecnologies i la seva influència, de com Internet ha obert enormes possibilitats de comunicació "persona a persona", amb plena bidireccionalitat (feed-back) i amb gran capacitat de creació d'opinió, de mobilització i d'organització. L'accés massiu a internet i el cost relativament petit d'accions de comuncació adreçades a audiències seleccionades o al públic en general, configuren tota una nova forma de fer política que ha estat batejada com Política 2.0.
El Miquel ens confirma que el PSC és prou actiu en les noves tecnologies, ens diu que hi ha exemples de màrketing viral. Els socialistes estan ja utlitzant els mecanismes que ofereix la xarxa per fer arribar els seus missatges a la gent, per recollir suggeriments i opinions i per organitzar accions concretes de persuassió i mobilització, tot i que encara que segons ell estanb molt lluny d'utilitzar de forma massiva l'enorme potencial d'aquestes eines.
Al panorama polític català la presència "ideològica" en els mitjans digitals és força més equilibrada que en el conjunt d'Espanya (on l'esbiaxament conservador és molt notable). A Catalunya es detecta una important presència de continguts sobiranistes i independentistes, contrastant l 'ultilització a Espanya dels nous mitjans digitals per partits més de dretes.
Sobre el futur de la comunicació política no n'és gaire possitiu, ell creu que front l'idealisme polític, els nous mecanismes de comunicació en xarxa encara han de ser utilitzats de forma més extensa i intensa, i probablement això serà un dels canvis fonamentals. Probablement també veurem una utilització encara més rellevant de professionals de la publicitat i la comunicació en els processos polítics i electorals.
El Miquel ho té clar i el seu blog ho demostra fàcil, clar i actual, com ell. (http://www.iceta.org/blog.htm)
Miquel Brines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada