“Les xarxes socials han canviat molt les rutines periodístiques i més que canviaran”

Joan Tort, corresponsal del diari Avui a les comarques lleidatanes

El Joan Tort és un dels corresponsals a les comarques lleidatanes del diari Avui, actualment fusionat amb El Punt. Tot i que com a corresponsal d’un mitjà de comunicació cobreix informacions de totes les temàtiques, té una major especialització en l’àmbit polític. Ara que s’atansen les eleccions municipals i que les redaccions dels mitjans de comunicació comencen a preparar els perfils dels polítics, les enquestes i valoracions dels partits, aprofitem per conversar amb un periodista polític per analitzar com evolucionen les rutines periodístiques en aquest àmbit concret.

Davant de l’immediat futur electoral li pregunto per l’evolució de l’spin doctor i la seva influència sobre els periodistes i la seva resposta és molt crítica. La funció ha anat variant, al meu entendre, assumint més àmbits. Des de la imatge del polític, marcatge als adversaris i fins al control, també, dels mitjans de comunicació. És a dir, que actualment no només plantegen una estratègia electoral o d'acció de govern sinó que ja tenen cura de la imatge integral del candidat o polític. Els “cuiners” polítics, com els anomena Tort, influeixen en els periodistes perquè són qui marquen el discurs, l'agenda i allò que al marge del que és públic interessa que arribi als mitjans. Tant per afavorir el seu polític com per desprestigiar al rival. Tort afirma que en algunes ocasions i sempre en funció de la importància de les eleccions o de la institució, aquest estrateg s'allunya dels periodistes de peu i només es relaciona amb els directors o els caps de les redaccions dels mitjans.

Més enllà de considerar-los una ajuda o una forma més fàcil d’arribar al polític en qüestió, Tort afirma que es tracta d’una figura que obstaculitza la tasca del periodista, ja que cada vegada més els interessa que als mitjans, i especialment als audiovisuals, només aparegui allò que ells volen que arribi al gran públic. Quan un periodista segueix el guió que ha marcat, no hi ha cap problema, fins i tot els caus bé. Quan preguntes més del compte i sobre qüestions que s'allunyen d'aquesta estratègia, aleshores molestes i l'accés a la informació és molt i molt complexa. Aleshores tot són problemes per trobar fonts d'informació o bé les dades que et poden aportar són minses i esbiaixades al seu favor. Segons Tort, el poder o la por a perdre fa que la honestedat en aquest camp ratlli allò èticament correcte.

Des del seu punt de vista els periodistes dels gabinets de premsa són els que marquen els temes d’agenda, faciliten la informació o els discursos amb antelació, així com fotografies, talls de veu o imatges de vídeo, encara que aquesta informació passa el primer filtre de l'estrateg i del mateix polític i sempre queden dades importants al marge dels periodistes.

No obstant això, Tort també n’és conscient de la tendència cada vegada més generalitzada dels periodistes a seguir l’actualitat informativa que marquen les agendes polítiques en detriment de la investigació de temes propis i ho atribueix a la crisi i la precarietat laboral del sector. Cada vegada hi ha menys periodistes als mitjans i la majoria van molt justos de temps, sobretot en ràdios i televisions que tenen pautats els temps d'emissió o de desconnexió informativa. La manca de temps, mitjans i efectius no permet investigar, només cobrir els temps estipulats. També indica que en premsa escrita hi ha més temps per investigar i elaborar temes propis, però aquest tipus de mitjà també està cada vegada més en retrocés per l'allau i la immediatesa de les informacions digitals, ja siguin les webs de les pròpies empreses de comunicació o de mitjans únicament digitals.

Tort indica que quan un mitjà dóna una informació rellevant i no d'agenda, és un dels temes estrella del dia, ja que el fet que els gabinets de premsa d'institucions i empreses i les empreses de comunicació que els assessoren facilitin tot tipus d'informació i en tots els formats no ajuda a que els periodistes fem la nostra feina al marge de les informacions oficials.

Aquesta tendència a seguir els temes d’agenda per part dels periodistes se suma al relaxament en la crítica que exerceixen els mitjans de comunicació. Una situació gens sorprenent per Tort, ja que els mitjans viuen també de la publicitat que les administracions inverteixen i de les subvencions d'aquestes. La crítica existeix, però en aspectes que ja són força tòpics, com sous dels polítics, alguna obra faraònica o amb desviació pressupostària o per les queixes i debats que determinades accions generen en la ciutadania. Poca cosa més. Tort ho atribueix al fet que no interessa perdre subscripcions ni ingressos publicitaris, ni durant una legislatura ni tampoc durant una campanya electoral on els partits que governen, governaran o han governat poden influir en el futur immediat de l'economia d'un mitjà.

Pel que fa a les perspectives respecte a la ja imminent campanya electoral de les municipals, Tort es mostra poc entusiasmat. Els periodistes farem un seguiment dels actes que programaran i es repetiran els tòpics de les entrevistes als candidats i els reportatges de balanç i propostes. Des de fa anys que no hi ha massa innovació en el seguiment d'unes campanyes que acaben acaparant els líders dels grans partits (Zapatero, Rajoy, Mas i Montilla, Hereu i Trias), deixant per a la premsa comarcal i territorial el dia a dia en àmbits locals. Segons Tort, el paper que juguen els periodistes és informar i traslladar a l'opinió pública allò que passa cada dia de campanya.

Si hi ha alguna cosa que modificarà lleugerament les rutines periodístiques durant aquesta campanya seran les noves tecnologies. Tort explica que a la societat i als polítics els ha costat molt entrar-hi, però és el que hi ha al carrer i ells hi han de ser si volen arribar al màxim de gent possible. Sobretot a un ampli ventall de població jove que no està gaire pels polítics i que molts ni voten. Les xarxes socials també han fet canviar molt les rutines periodístiques i més que canviaran.

Facebook i Twitter estan modificant la forma de relacionar-nos i ara tot allò que un polític fa, tant oficial com electoral, ja té el seu reflex a les xarxes socials. Han descobert que hi ha milers de persones connectades de forma gairebé permanent i que els paga la pena penjar-hi els seus missatges i les seves imatges. N’hi ha que són capaços de penjar idees, pensaments o propostes i, a més, amb enginy i ironia, que crec que és la manera de captar adeptes.

No obstant això, Tort alerta del perill que poden suposar aquestes eines pels polítics menys entrenats, ja que n'hi ha que encara no saben on són i aleshores es corre el perill de dir el que no toca, de rebre tot tipus de missatges desagradables o de cometre errors greus que els pugui perjudicar la imatge.

Finalment, Tort llança una reflexió respecte al paper que han de desenvolupar els periodistes connectats permanentment a xarxes socials com el Twitter. Molts periodistes informen d’immediat a la xarxa social de la informació que els arriba, abans inclús que els seus propis mitjans l’emetin als seus informatius. Potser en la majoria dels casos no seran exclusives i potser són notícies que ja té tothom, però crec que qui primer ha de donar una informació és el mitjà pel qual treballes i no un periodista destacat en una roda de premsa.