dimarts, 22 de març del 2011




Primary Colors (Mike Nichols) 1998
És evident la relació entre cinema i comunicació política. Els sistemes democràtics han convertit les seves campanyes polítiques en espectacle. Podem veure reflectit això en multitud d’exemples cinematogràfics. A més a més, la influència que la pràctica política té a Europa és molt gran. Sovint es parla d’americanització de la política. El cinema nord-americà té un pes específic important dintre de la cultura global i molts cops és considerat a l’hora de construir els models d’actuació dels polítics.
La pel·lícula ens mostra la cara oculta de les campanyes electorals. En aquest cas, la lluita de Jack Stanton (John Travolta)per guanyar les eleccions primàries del partit demòcrata i la futura presidència dels EE.UU. La seva campanya es complica quan una infidelitat posa en risc el seu matrimoni i la seva carrera política. Per a solucionar aquest problema comptarà amb Harry el seu assessor electoral.
A mesura que va avançant la trama podem apreciar les mentires, trampes i el joc brut dels diferents candidats impulsats per les ànsies de poder. Aquest film és interessant ja que podem veure el paper que juguen els diferents actors que intervenen durant els processos electorals: assessors (spin doctors), candidats, els publicistes (equips de campanya), la opinió pública, els mitjans de comunicació.


INGRID DRAPER

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada