Una campanya que està fent parlar

Seguint la línea oberta en el meu primer post, ens adentrem de nou en la precampanya que està duent a terme el Partit Popular a Tarragona per a les eleccions municipals.

Una campanya que mitjans de comunicació locals ja estan destacant com la més activa i atrevida. Un exemple el podem veure en l’article de la periodista, cap de local del Diari de Tarragona, Raquel Sans i que es titula “El jingle del PP”.

Sans compara les campanyes dels partits locals i explica com la del PP és la que més està donant a parlar. Senyala el sentit de l’humor que caracteritza qualsevol acció dels populars, enfront l’austeritat de campanya d’Esquerra Republicana, tot criticant l’ús que fan de les xarxes socials. De CIU diu que són clàssics com la candidata, mentre que de l’ara alcalde Ballesteros (PSC), a qui anomena l’home de les mil disfresses, destaca l’empatia que desperta en les dones, fet que li dóna avantatge en les enquestes.

Veiem en aquest paràgraf la importància que té el líder polític. La imatge del líder… La periodista no parla d’idees polítiques sinó que se centra en la persona que lidera el partit. Això ens demostra la tendència a l’alça de la personalització de la política. El candidat es torna una icona on el pes de la imatge és cada cop més decisiu.

L’article del Diari de Tarragona està il·lustrat amb el cartell promocional de la campanya de l’alcaldable Alejandro Fernández que també ha estat polèmic. En ell apareix la imatge de Fernádez unida a la del exalcalde de Tarragona, el convergent Joan Miquel Nadal, tal i com diu l’article de El País. Compara al regidor del PP, que sosté un nadó amb la seva mateixa perilla i ulleres, amb la capacitat de transformació de la ciutat de Nadal.

La figura del candidat s'associa també a la d'alcaldes llegendaris, com Tierno Galván i Rudolf Giuliani, així com a la d'alcaldes populars actuals com Rita Barberá o Alberto Ruiz-Gallardón.

Novament es posa de manifest la importància del líder, amb la presència d’aquest seguit de líders polítics amb el que Fernández es vol relacionar.

El cartell ha tingut una gran difusió, tant a tanques publicitàries com a través de flyers que s’han deixat a les bústies de les cases. Paral·lelament s’estan duen a terme altres accions sorprenents com tanques amb la imatge d’Alejandro Fernández simulant una portada de la revista Time (que il·lustra aquest post).

És l’ús clar d’eines diferents, de mitjans alternatius als habituals/tradicionals que cada cop s’estan utilitzant més en la nova comunicació política. Una nova comunicació on la societat està hipermediatitzada, en què la imatge, la forma s’imposa al fons, el com per damunt del què, i on el líder polític adquireix gran importància.

Sens dubte, una campanya que està fent parlar.