AL ROVELL DE L'OU

Hi ha persones que tenen la sort de treballar en allò que volen. Hi ha persones que viuen la seva professió d’una manera intensa, amb passió, i que contagien aquest esperit a la gent que els envolta. És el cas d’EZEQUIEL AVILÉS, un periodista i consultor de comunicació que, amb poc més de 30 anys, compta amb una trajectòria professional d’allò més interessant. Ha treballat a La Vanguardia, El punt, i a diferents consultories com Bassat Ogilvy i MAPA. També és consultor de la UOC en el grau de Comunicació. Però el que fa interessant el seu punt de vista per a aquesta assignatura és la seva feina assessorant a partits polítics en campanya electoral, i perquè va formar part del Gabinet del conseller d’Economia i Finances durant l’ultima legislatura. Ha estat, doncs, al rovell de l’ou.

Durant la conversa que mantenim, li demano per un tema inevitable: l’ús de les noves tecnologies com a estratègia en la comunicació política. Sobre aquest aspecte, Avilés explica que “les noves tecnologies són un suport informatiu més i els partits no poden prescindir-ne per arribar a la ciutadania. Han d’utilitzar-les per no perdre una part del seu públic, sobretot el més jove. A més, tampoc es pot deixar de banda l’aspecte econòmic. Els partits polítics no tenen uns comptes massa folgats i les xarxes socials són una via òptima per comunicar a baix preu.” Em continua explicant la importància d’aquestes noves eines, perquè “les noves tecnologies permeten individualitzar els missatges, i això suposa un canvi enorme en la comunicació política més clàssica, que s’ha caracteritzat per emetre els seus missatges massivament.” Quan li pregunto que què aporta això a la ciutadania, és contundent en la seva afirmació: “Als ciutadans i ciutadanes, les noves tecnologies els permeten passar de ser un element passiu en la comunicació a participar-hi en primera persona, amb les connotacions que això comporta. No és el mateix comunicar ni governar ara que 10 anys enrere. Les noves tecnologies ens han fet més lliures.” Interessant reflexió, aquesta de la llibertat.

La conversa pren un gir, perquè m’interessa molt la visió que té des de la perspectiva d’haver treballat per a polítics que volen guanyar unes eleccions, i per a polítics que ja les han guanyades. Suposo que no deu ser ben bé el mateix...Avilés confirma que “no té res a veure el govern amb l’oposició. I, és clar, això modifica la comunicació. Bàsicament, perquè no és el mateix representar els militants o les persones afins a un partit polític que una institució i el conjunt de la ciutadania. La responsabilitat no és la mateixa. Amb tot, al nostre entorn tenim molts exemples de polítics i de partits que encara confonen la institució amb el partit”.

Tinc curiositat en saber amb quin tipus de dificultats s’ha hagut d’enfrontar l’equip d’assessors de comunicació on ell treballava, el del conseller d’Economia i Finances. Li pregunto obertament, i també li demano que m’expliqui quines són les necessitats de comunicació que tenia el conseller. Avilés somriu mentre em respon: “El més complicat per a la comunicació política és que els mitjans estan massa condicionats per apriorismes ideològics. Això, que passa a tot arreu, és encara més intens a Catalunya i, sobretot, a Espanya, on les trinxeres mediàtiques estan força consolidades. La immediatesa i la falta d’espai i de temps també provoquen que resulti molt complicat aprofundir en temes complexos. Sovint els missatges s’han de simplificar massa.” Sembla que no vol entrar en donar gaire més detalls, com qui guarda un secret ben guardat...No insisteixo.

Sí que li pregunto per les tècniques comunicatives que utilitza el Govern quan ha de comunicar el que fa, quan ha de donar trasllat als mitjans del seu missatge. Si considera que utilitzen tècniques de màrqueting. Llavors em diu que “encara hi ha camí per fer al nostre país, tot i que en els últims anys hem avançat força, sobretot durant les campanyes electorals. Amb tot, estem lluny d’Estats Units, on fa més de mig segle que el màrqueting polític no es pot deslligar de l’acció de govern.”

Hem d’anar acabant l’entrevista, no li vull robar més temps, que hem xerrat una bona estona. I li demano que s’arrisqui a dir com s’imagina la comunicació dels polítics dintre d’uns anys...”És difícil saber-ho amb precisió però segurament tendirem a una comunicació a la carta, com ja comencem a veure ara. També desapareixerà la unidireccionalitat de la comunicació i els ciutadans i les ciutadanes cada cop hi tindran més a dir, més maneres d’expressar-s’hi i de ser escoltats i escoltades”.

Gràcies Ezequiel! Les cerveses les pago jo.