Alastair John Campbell, nescut al 25 de Maig de 1957, és mundialment conegut pel seu assessorament polític al president britanic Tony Blair entre els anys 1997 i 2003.
Havent estudiat llenguatges moderns, els seus inicis professionals són dins del mon del periodisme, en conret petits diaris locals de la pòblació de Keighley, Yorkshire, arribant fàcilment al Daily mirror traslladant-se a viure a London com a corresponsal polític. Així doncs, en 1994, Campbell va ajudar aa entrevistar els tres candidats a líders del partit Laborista, en aquells moments ja en tenia vincles amb Tony Blair.
Quan Tony Blair quanyà les eleccions internes del partit en 1994, Campbell va entrar a treballar com a portaveu del partit, tenint una participació molt activa en les eleccions de 1997. Quan Blair va ser elegit primer ministre, Campbell va ser elegit portaveu de govern. Però de veritat la gran influència de Campbell es pot veure a partir de la reelecció de Toni Blair en 2.001, quan és nombrat “director de comunicación i estratègia del primer ministre.
En 2.003 va esclatar la gran polèmica envoltant a Alastair Campbell, provocada per un Dossier de premsa sobre l'ocultament d'armes de destrucció massiva d'Irak i abussos de drets humans del govern de Saddam Hussein. El dossier donava a entendre que estava bassat en reports de l'inteligència militar però bona part del mateix estava basat en un asticle d'internet nde Ibrahimm Al-Marashi. Els fets van sortir a la llum i va empitjorar la situació amb l'aparició d'un altre dossier anterio. Es va destapar per un comentari off the record, de l'expert en armes i inspector de la ONU David Kelly en una entrevista de la BBC al reporter Andrew Gilligan. La controvèrsia és va escalar amb el presunte suicidi i misterios mort del científic . El que mai s'ha perdonat a Campbell és que incloués evidències d'armes de destrucció massiva en Irak. Manipular l'opinió pública per justificar la guerra d'Irak. Lo pitjor és que la mort de D. Kelly podia haver-se evitat si el sr. Campbell no haguera fet tanta pressió per que es fes el nom de Kelly públic.
Tots aquests fets van originar la caiguda de Alastair campbell com a portaveu el 29 agost de 2.003. No obstant va treballar pel partit laborista en la campanya de 2.005, tot i què sense cap títol oficial, va ser director de comunicacions..
Però què fa de Campbell un spin doctor? Va actuar com a tal en els fets de 2.003? es va passar de la ratlla?
Segons la definició en la Wikipèdia de Spin Doctor, és una forma de propaganda aconseguida mitjançant una interpretació de l'opinió pública en favor d'un determinada organització o imatge pública. Mentre la definició tradicional parla de representació dels fets moltes vegades els spins utilitzen tènciques manipulatives. Spin moltes vegades s'associa a conferències de premsa (especialment del govern).
Primer analitzarem si algunes de les tècniques dels spin doctors han sigut utilitzades per Campbell. Una de elles és la negació no-negada: així doncs per exemple Tony Blair va fer un gran exemple quan en una entrevista, li preguntaren “El partit del Labour pujarà les taxes de les universitats? I la resposta va ser, “El partit laborista no té plans per a per a introudir augment de les taxes de la universitat”. No tindre plans no vol dir no augments. Així doncs en 2.005 es van augmentar 3.000 pounds les taxes de la universitat pel partit laborista.. El govern va aclarar que els “no plans” no eren fins al final de la legislatura.
Una altra tècnica és el “cherry picking”, o escollir només els fets i dades que recolcen la seva posició. És clar que amb el tema dels informes d'armes de destrucció massiva es van escollir i reagrupar diferents ifnormes, d'una forma exagerada.
"Frasear o parafrasear" de forma que s'assumeix la veritat no comprovada, també anomenat: La falàcia de les múltiples questions i bàsicament consisteix en presentar evidències i suport en busca d'una conclusió recomanada en comptes d'assumir la conclusió lògica del assumpte. També el cas de les armes de destrucció massiva, la campanya mundial que va fer Tony Blair per convencer al món senser amb les seves proves d'armament de destrucció massiva. Es tracatava de crear una opinió pública més que assumir el fracàs o simplement acceptar la inexistència.
Finalment una altra tècnica molt utilitzada pel gavinet de prensa de Tony Blair durant l'època Campbell per manipular la opinió pública era la de retrasar la informació negativa i intentar ocultar-la en la sombra d'informacions més possitives. Així doncs Jo Moore, jefa de prensa del govern de UK, va crear controversia al filtrar-se un email el dia de l'atac a les torres gemelas amb la frase “és un bon dia per traure tot allò que volem enterrar en notícies”, al final va haver de dimitir, per repetir-se la història amb la mort de la princesa Margarita.
Un cop demostrat que tot el comportament del govern de Tony Blair a nivell comunicació estava guiat per la forma d'actuar d'un spin doctor molt “agressiu” i manipulador com Alastair Campbell. Seguidament donat què es va veure superant popularitat i escàndol al mateix primer ministre, i la seva manipulació se li va tornar contra ell, analiutzem una mica més els errors i fets del senyor Campbell en aquesta crisi.
Tot va començar quan Alastair Campbell va recibir una trucada de telefon en mig d'un partit de Wimbledon, en 2.003 en que se li avisava des de la BBC, demanant-li una siculpa sobre el informe exagerat d'armes de destrucció massiva, o en 45 min. Emitirien el dossier en TV.. Seguint la doctrina dels spin doctors de Clinton, de la “velocitat mata”, el mateix Campbell en aquell moment va dictar una contrarrèplica agresiva en comunicat. Primer error no assumir una conclusió sino mantenir-se dur buscant una altra conclusió, les armes estaven !!!! (aquí era massa tard). Es va donar compte de que la seva nota no va aconseguir que sortis en totes les notícies. Li va demanar llavors Chanel Four una contra rèplica (la qual la oficina de premsa la va rebutjar) i ell va acceptar. Segon error, mantenir la “defensa de lo indefensible”i fer-ho al mateix moment que surt la notícia contrària, sense temps per busca rnous arguments o aportacions de dades.
I suma i sigue, el gran error de Campbell va ser primer no acceptar la evidència i següent tindre una actitud agressiva contra els mitjans de comunciació intentant canviar la versió dels fets en la seva conveniència.
Miquel Brines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada