Us volia parlar de West Wing, que per mi és com una bíblia, però com veig que ja ho han fet us parlaré d’una pel•licula dels anys setanta: El Candidato.
A mi me la van fer veure a la carrera i he de dir, que de les pelis que he vist sobre processos electorals és una de les que més m’agrada. Ja que es veu com als anys setanta als Estats Units el màrqueting polític estava totalment interioritzat i era com “un més” a l’hora de fer la campanya.
Protagonitzada per un jove Robert Redford, la peli explica com un jove senador demócrata que te un alt grau de popularitat al seu districte es vol presentar com a candidat presidencial.
Mill Mckay aixeca passions; és guapo, és jove, te carisma i un punt d’inconformisme amb el sistema que molesta els republicans.
Al llarg de la peli veiem com el protagonista fa infinitat de meetings, com l’equip de campanya pensa estratègies diferents perquè El Candidat guanyi les eleccions, com es venen avall quan les enquestes no són favorables…
La peli està molt bé perquè es veu el backstrage d’unes eleccions: com es fan les estratègies de campanya, com es pensa un slogan, com es munta l’agenda (agenda setting)… i es veu la dependència de protagonista, el candidat, en els seus assessors.
El final de la peli no us el devetllaré, si guanya o no, però la frase que diu Robert Redford que resumeix aquesta relació de dependencia entre candidat-assessors, que és : And now what? (i ara què?).
Aquí teniu tre minutets, espero que us agradi!
A mi me la van fer veure a la carrera i he de dir, que de les pelis que he vist sobre processos electorals és una de les que més m’agrada. Ja que es veu com als anys setanta als Estats Units el màrqueting polític estava totalment interioritzat i era com “un més” a l’hora de fer la campanya.
Protagonitzada per un jove Robert Redford, la peli explica com un jove senador demócrata que te un alt grau de popularitat al seu districte es vol presentar com a candidat presidencial.
Mill Mckay aixeca passions; és guapo, és jove, te carisma i un punt d’inconformisme amb el sistema que molesta els republicans.
Al llarg de la peli veiem com el protagonista fa infinitat de meetings, com l’equip de campanya pensa estratègies diferents perquè El Candidat guanyi les eleccions, com es venen avall quan les enquestes no són favorables…
La peli està molt bé perquè es veu el backstrage d’unes eleccions: com es fan les estratègies de campanya, com es pensa un slogan, com es munta l’agenda (agenda setting)… i es veu la dependència de protagonista, el candidat, en els seus assessors.
El final de la peli no us el devetllaré, si guanya o no, però la frase que diu Robert Redford que resumeix aquesta relació de dependencia entre candidat-assessors, que és : And now what? (i ara què?).
Aquí teniu tre minutets, espero que us agradi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada