ALBERT RIVERA - President de Ciutadans
Albert Rivera neix a Barcelona, l'any 1979. Va estudiar dret a ESADE, i amb vint-i-sis anys va fundar el partit de Ciutadans, l'any 2006.
Era mig matí, i em dirigia cap al Parlament, on m'havia citat l'Albert. Després d'una petita espera, una dona em va venir a buscar i em va demanar que l'acompanyés. Vam recórrer part dels despatxos, fins que es va aturar, va picar a la porta del de l'Albert Rivera i aquest es va aixecar de la seva cadira tot dient "Ara mateix estava a Facebook", em va fer dos petons i em va oferir seient. Abans de l'entrevista vam conversar una estona, suficient perquè em fes una petita imatge d'ell: L'Albert és àgil amb la paraula, intel·ligent i potser massa conscient que la imatge és molt important. Em va semblar el tipus de persona que fins i tot en la intimitat de casa seva manté les formes. Dóna la sensació que és aparentment accessible i simpàtic, però hi ha dos adjectius que el defineixen: Per davant de tot, és polític, però també advocat. Per a ell, tot som possibles votants, i per tant et sap vendre a la perfecció la seva imatge.
1.Pregunta: Què el va dur a dedicar-se a la política?
Resposta: Estava desencantat. La veritat és que el panorama polític a Catalunya i a tota Espanya era molt decebedor, i per tant va sorgir un manifest d'uns intel·lectuals, d'unes persones que jo respectava, llegia i seguia, que deien que calia una nova forma de fer polític i un nou partit polític. I m'hi vaig apuntar, com qualsevol ciutadà anònim que s'hi apunta. I a partir d'aquí, movent-nos per ciutats, per pobles...va sorgir tot una mica sense preveure-ho. Diria en general, que el que em va fer dedicar-m'hi era això: el desencant i el creure en la política: estava desencantat però volia canviar les coses.
2. P. Com valora els cinc anys en actiu de Ciutadans?
R: Jo ho valoraria com un notable. Hem aconseguit una cosa que semblava impossible en la política espanyola: que sorgís un nou partit a través de la xarxa, a través del carrer i no construit des dels despatxos. Jo crec que és un miracle democràtic: pocs recursos, a través de la xarxa, de pobles, etc. Es va construir una massa crítica i vam entrar al parlament. Punts forts i punts febles? Els forts: Que hem aconseguit entrar al Parlament, i tot i estar a dintre, allunyar-nos una mica de la dinàmica habitual: tenir personalitat pròpia i no seguir l'estela del que s'ha fet durant trenta anys. I els febles: Hem comés errors de novell, vas més amb el cor que amb el cap. Tens la part positiva de l'idealisme però potser la part d'experiència no la teniem.
3. P: Com afronta Ciutadans les eleccions del 22 de maig?
R: Per nosaltres és una oportunitat. No hem aconseguit entrar als grans ajuntaments: Barcelona, L'Hospitalet, Tarragona i tenim els reptes d'entrar en un d'aquests ajuntaments. I per altre banda intentar consolidar els bons resultats que hem obtingut en municipis i transformar-lo un regidor, dos regidors. L'objectiu no és tant per número de vots, sinó aprofitar la força i les esquerdes que hi ha.
4. P. Si en tant sols uns mesos des de la fundació de C’s vau aconseguir gairebé 90.000 vots , per què creus que a les eleccions del 2010 C's només va aconseguir aproximadment 110.000 vots? Creu que el missatge del partit que lidera no ha arribat a l’electorat?
R: Jo ho veig d'una altra manera: La realitat és que nosaltres vam aconseguir 110.000 vots, però sis mesos abans de presentar-nos les enquestes ens donaven 30.000 o 40.000 vots. Per tant vam passar de 40.000 a 110.000, jo crec que sí vam arribar a l'electorat, vam fer una bona campanya amb grup humà i a la xarxa es va treballar molt bé. I ara hem de consolidar aquests 110.000 vots i anar creixent. Segurament a les properes si fem bé la feina i no cometem errors de novell, podrem arribar a acostar-nos al 150.000 o 200.000. També passa una cosa: Ciutadans és el partit més perjudicat per la Llei Electoral: Ciutadans amb 110.000 vots tenim 3 escons, ERC amb 210.000 vots en té deu. És així i les normes són aquestes. Però partits com ERC, amb vuitanta anys tenen 210.000 vots, el PP amb molt més pressupost té 300.000 vots estar a un terç o meitat de vots de partits històrics, amb només quatre anys i pocs recursos...és un record.
5. P: Quines semblances hi ha entre Ciutadans i el PP?
R: Coincidim en alguns aspectes en el model d'estat: Ciutadans defensa model autonòmic, (el PP en teoria també), una Espanya descentralitzada, una Catalunya bilingüe i plural que respecti les llibertats individuals. No volem aixecar fronteres, ni independentisme ni sobiranisme. En això ens assemblem. La pregunta és per què el PSC no s'assembla a nosaltres en això. Jo crec que és la gran incògnita: aquesta dicotomia PSOE-PSC és molt estranya. C's, PP i PSC podrien coincidir, o haurien de coincidir per perfil de votant en defensar el model autonòmic, amb matissos. I el que sí ens diferencia del PP és el perfil ideològic: El nostre és un partit de centre esquerra progressista, no nacionalista i que defensa la llibertat individual, i el PP és un partit conservador, de dreta, i més tradicionalista.
6. Com veu la relació entre Ciutadans i els mitjans de comunicació?
R: Crec que ha canviat una mica perquè ens ho hem treballat. L'obertura de la TDT per una banda, juntament amb la pluralitat de diaris digitals més la proliferació de diaris en paper, ha fet que en petits mitjans puguis tenir lloc. A nosaltres ens salven els digitals: sortim més als digitals, que a La Vanguàrdia on no ens hi veuràs quasi mai. Ciutadans no hagués pogut néixer als anys 90: jo crec que l'obertura digital i les xarxes han permés que partits com Ciutadans o UPyD hagin pogut fer-se un lloc.
7. P: Ha mort la figura del polític com a orador?
R: Jo crec que s'ha perdut bastant, ho trobo a faltar bastant. Abans Alfonso Guerra defensava que no es pogués llegir i estic d'acord amb ell: els parlamentaris han de poder expressar-se, dir la opinió. Jo crec que ara s'ha burocratitzat, s'ha anat cap a la professionalització de la política en el mal sentit de la paraula: s'està perdent la part vocacional. No hi ha grans oradors. Al Parlament de Catalunya jo m'esperava que entrant amb vint-i-sis anys, aprendria molt i m'hi caben a la mà els diputats bons oradors dels que he aprés molt. Jo crec que Espanya en general i a Catalunya no valorem suficient l'oratòria, ni la comunicació ni les dots per comunicar.
8. P: Quins creu que són els adjectius que defineixen a un bon líder?
R. Jo crec que has de ser resistent, perseverant i has de saber que al final del camí hi ha llum,. També tenir un punt d'idealisme: creure en determintats valors i que es poden aconseguir. Creure en els objectius que et marques i sentit comú i honestedat. Si tu ets honest amb tu mateix és més fàcil que la resta vegin en tu un líder. La credibilitat, la honestedat i el sentit comú van molt lligats.
9. P: Per experiència què creu que és més important en els actuals debats televisius? De quina manera es guanya un debat?
R: Hi ha diferents estratègies: no és el mateix l'estratègia d'Artur Mas que tenia les eleccions guanyades, la de Montilla que les tenia perdudes i era el president, que la meva, que erem un partit petit, el primer cop que entravem i ens haviem de fer veure. Jo crec que al final un debat el guanya qui aconsegueix ser el centre del debat: has d'intentar que el debat giri entorn de la pilota que tu has posat, ser capaç que tothom focalitzi cap a tu, sigui per criticar-te, etc...La millor estratègia, des del meu punt de vista, és aquesta: intentar capitalitzar el debat. No pots passar inadvertit.
10. P. Actualment sembla que per dedicar-se a la política ja no calen idees: tan sols una imatge. Creu que és cert?
R. Crec que a curt termini és possible. I l'exemple és el senyor Laporta. Però a la llarga, o a mig termini la inconsistència pot acabar donant mals resultats. Jo crec que la política és forma i fons. I la forma pot donar bons resultats a curt termini, però si no hi ha fons t'acabes enfonsant. I per més que tinguis molt fons, si no tens una bona forma no entres: no acabes arribant a la gent o no et coneix la gent. Una cosa no es pot deslligar de l'altre.
11- P: Creu que els spin-doctors ajuden al polític o poden treure-li importància i presentar-lo com un titella sense opinió davant dels mitjans i l'electorat?
R. Jo crec que els assessors polítics són necessaris, però no pot ser que et treguin la personalitat, no pot ser que acabin modificant la teva conducta i espontaneïtat. Les coses s'han de treballar i preparar, les coses surten millor quan es treballen. El treball dóna fruits. Has de mantenir la teva personalitat, i si en tens, un assessor et millora i si no en tens l'assessor et pot arribar a convertir en un titella sense ànima.
12. P: Què en pensa de l'ús que es fa des de la política de les xarxes socials?
R: Sent molt radical, jo diria que d'aquí uns anys hauria de ser obligatori que els representats públics estiguéssin en contacte a través de la xarxa, m'és igual si és blog, twitter o facebook. Però al final la política no pot ser només avui: hi ha molts instruments per comunicar, censurar... A mi qui em voti em pot trobar a Facebook i Twitter on hi comunico la meva agenda: on estic, què voto, a quin mitjà estic perquè escoltin la meva opinió sobre quelcom. És un instrument magnífic. Penso que és la nova política. És una fantàstica eina per canviar la política,i de fet l'està canviat i la prova ha estat la campanya americana. Crec que el futur va per aquí.
13. P. Com veu el futur de la comunicació política?
R: A Espanya en general no es dóna prou importància a la comunicació política com als Estats Units, per exemple, on fins i tot se li dóna massa i arriba el un punt en que et decideixen tot: com has d'anar vestit, quina corbata has de portar...La pròpia política és més important que el propi contingut. El futur? Si arribem a filar tant prim que et trïin el color de la camisa, les paraules te les faci dirtelepronter, el dia que això es generalitza potser haurem de tornar a una certa autenticitat: la gent voldrà polítics més vius, espontanis i autèntics.
Albert Rivera neix a Barcelona, l'any 1979. Va estudiar dret a ESADE, i amb vint-i-sis anys va fundar el partit de Ciutadans, l'any 2006.
Era mig matí, i em dirigia cap al Parlament, on m'havia citat l'Albert. Després d'una petita espera, una dona em va venir a buscar i em va demanar que l'acompanyés. Vam recórrer part dels despatxos, fins que es va aturar, va picar a la porta del de l'Albert Rivera i aquest es va aixecar de la seva cadira tot dient "Ara mateix estava a Facebook", em va fer dos petons i em va oferir seient. Abans de l'entrevista vam conversar una estona, suficient perquè em fes una petita imatge d'ell: L'Albert és àgil amb la paraula, intel·ligent i potser massa conscient que la imatge és molt important. Em va semblar el tipus de persona que fins i tot en la intimitat de casa seva manté les formes. Dóna la sensació que és aparentment accessible i simpàtic, però hi ha dos adjectius que el defineixen: Per davant de tot, és polític, però també advocat. Per a ell, tot som possibles votants, i per tant et sap vendre a la perfecció la seva imatge.
1.Pregunta: Què el va dur a dedicar-se a la política?
Resposta: Estava desencantat. La veritat és que el panorama polític a Catalunya i a tota Espanya era molt decebedor, i per tant va sorgir un manifest d'uns intel·lectuals, d'unes persones que jo respectava, llegia i seguia, que deien que calia una nova forma de fer polític i un nou partit polític. I m'hi vaig apuntar, com qualsevol ciutadà anònim que s'hi apunta. I a partir d'aquí, movent-nos per ciutats, per pobles...va sorgir tot una mica sense preveure-ho. Diria en general, que el que em va fer dedicar-m'hi era això: el desencant i el creure en la política: estava desencantat però volia canviar les coses.
2. P. Com valora els cinc anys en actiu de Ciutadans?
R: Jo ho valoraria com un notable. Hem aconseguit una cosa que semblava impossible en la política espanyola: que sorgís un nou partit a través de la xarxa, a través del carrer i no construit des dels despatxos. Jo crec que és un miracle democràtic: pocs recursos, a través de la xarxa, de pobles, etc. Es va construir una massa crítica i vam entrar al parlament. Punts forts i punts febles? Els forts: Que hem aconseguit entrar al Parlament, i tot i estar a dintre, allunyar-nos una mica de la dinàmica habitual: tenir personalitat pròpia i no seguir l'estela del que s'ha fet durant trenta anys. I els febles: Hem comés errors de novell, vas més amb el cor que amb el cap. Tens la part positiva de l'idealisme però potser la part d'experiència no la teniem.
3. P: Com afronta Ciutadans les eleccions del 22 de maig?
R: Per nosaltres és una oportunitat. No hem aconseguit entrar als grans ajuntaments: Barcelona, L'Hospitalet, Tarragona i tenim els reptes d'entrar en un d'aquests ajuntaments. I per altre banda intentar consolidar els bons resultats que hem obtingut en municipis i transformar-lo un regidor, dos regidors. L'objectiu no és tant per número de vots, sinó aprofitar la força i les esquerdes que hi ha.
4. P. Si en tant sols uns mesos des de la fundació de C’s vau aconseguir gairebé 90.000 vots , per què creus que a les eleccions del 2010 C's només va aconseguir aproximadment 110.000 vots? Creu que el missatge del partit que lidera no ha arribat a l’electorat?
R: Jo ho veig d'una altra manera: La realitat és que nosaltres vam aconseguir 110.000 vots, però sis mesos abans de presentar-nos les enquestes ens donaven 30.000 o 40.000 vots. Per tant vam passar de 40.000 a 110.000, jo crec que sí vam arribar a l'electorat, vam fer una bona campanya amb grup humà i a la xarxa es va treballar molt bé. I ara hem de consolidar aquests 110.000 vots i anar creixent. Segurament a les properes si fem bé la feina i no cometem errors de novell, podrem arribar a acostar-nos al 150.000 o 200.000. També passa una cosa: Ciutadans és el partit més perjudicat per la Llei Electoral: Ciutadans amb 110.000 vots tenim 3 escons, ERC amb 210.000 vots en té deu. És així i les normes són aquestes. Però partits com ERC, amb vuitanta anys tenen 210.000 vots, el PP amb molt més pressupost té 300.000 vots estar a un terç o meitat de vots de partits històrics, amb només quatre anys i pocs recursos...és un record.
5. P: Quines semblances hi ha entre Ciutadans i el PP?
R: Coincidim en alguns aspectes en el model d'estat: Ciutadans defensa model autonòmic, (el PP en teoria també), una Espanya descentralitzada, una Catalunya bilingüe i plural que respecti les llibertats individuals. No volem aixecar fronteres, ni independentisme ni sobiranisme. En això ens assemblem. La pregunta és per què el PSC no s'assembla a nosaltres en això. Jo crec que és la gran incògnita: aquesta dicotomia PSOE-PSC és molt estranya. C's, PP i PSC podrien coincidir, o haurien de coincidir per perfil de votant en defensar el model autonòmic, amb matissos. I el que sí ens diferencia del PP és el perfil ideològic: El nostre és un partit de centre esquerra progressista, no nacionalista i que defensa la llibertat individual, i el PP és un partit conservador, de dreta, i més tradicionalista.
6. Com veu la relació entre Ciutadans i els mitjans de comunicació?
R: Crec que ha canviat una mica perquè ens ho hem treballat. L'obertura de la TDT per una banda, juntament amb la pluralitat de diaris digitals més la proliferació de diaris en paper, ha fet que en petits mitjans puguis tenir lloc. A nosaltres ens salven els digitals: sortim més als digitals, que a La Vanguàrdia on no ens hi veuràs quasi mai. Ciutadans no hagués pogut néixer als anys 90: jo crec que l'obertura digital i les xarxes han permés que partits com Ciutadans o UPyD hagin pogut fer-se un lloc.
7. P: Ha mort la figura del polític com a orador?
R: Jo crec que s'ha perdut bastant, ho trobo a faltar bastant. Abans Alfonso Guerra defensava que no es pogués llegir i estic d'acord amb ell: els parlamentaris han de poder expressar-se, dir la opinió. Jo crec que ara s'ha burocratitzat, s'ha anat cap a la professionalització de la política en el mal sentit de la paraula: s'està perdent la part vocacional. No hi ha grans oradors. Al Parlament de Catalunya jo m'esperava que entrant amb vint-i-sis anys, aprendria molt i m'hi caben a la mà els diputats bons oradors dels que he aprés molt. Jo crec que Espanya en general i a Catalunya no valorem suficient l'oratòria, ni la comunicació ni les dots per comunicar.
8. P: Quins creu que són els adjectius que defineixen a un bon líder?
R. Jo crec que has de ser resistent, perseverant i has de saber que al final del camí hi ha llum,. També tenir un punt d'idealisme: creure en determintats valors i que es poden aconseguir. Creure en els objectius que et marques i sentit comú i honestedat. Si tu ets honest amb tu mateix és més fàcil que la resta vegin en tu un líder. La credibilitat, la honestedat i el sentit comú van molt lligats.
9. P: Per experiència què creu que és més important en els actuals debats televisius? De quina manera es guanya un debat?
R: Hi ha diferents estratègies: no és el mateix l'estratègia d'Artur Mas que tenia les eleccions guanyades, la de Montilla que les tenia perdudes i era el president, que la meva, que erem un partit petit, el primer cop que entravem i ens haviem de fer veure. Jo crec que al final un debat el guanya qui aconsegueix ser el centre del debat: has d'intentar que el debat giri entorn de la pilota que tu has posat, ser capaç que tothom focalitzi cap a tu, sigui per criticar-te, etc...La millor estratègia, des del meu punt de vista, és aquesta: intentar capitalitzar el debat. No pots passar inadvertit.
10. P. Actualment sembla que per dedicar-se a la política ja no calen idees: tan sols una imatge. Creu que és cert?
R. Crec que a curt termini és possible. I l'exemple és el senyor Laporta. Però a la llarga, o a mig termini la inconsistència pot acabar donant mals resultats. Jo crec que la política és forma i fons. I la forma pot donar bons resultats a curt termini, però si no hi ha fons t'acabes enfonsant. I per més que tinguis molt fons, si no tens una bona forma no entres: no acabes arribant a la gent o no et coneix la gent. Una cosa no es pot deslligar de l'altre.
11- P: Creu que els spin-doctors ajuden al polític o poden treure-li importància i presentar-lo com un titella sense opinió davant dels mitjans i l'electorat?
R. Jo crec que els assessors polítics són necessaris, però no pot ser que et treguin la personalitat, no pot ser que acabin modificant la teva conducta i espontaneïtat. Les coses s'han de treballar i preparar, les coses surten millor quan es treballen. El treball dóna fruits. Has de mantenir la teva personalitat, i si en tens, un assessor et millora i si no en tens l'assessor et pot arribar a convertir en un titella sense ànima.
12. P: Què en pensa de l'ús que es fa des de la política de les xarxes socials?
R: Sent molt radical, jo diria que d'aquí uns anys hauria de ser obligatori que els representats públics estiguéssin en contacte a través de la xarxa, m'és igual si és blog, twitter o facebook. Però al final la política no pot ser només avui: hi ha molts instruments per comunicar, censurar... A mi qui em voti em pot trobar a Facebook i Twitter on hi comunico la meva agenda: on estic, què voto, a quin mitjà estic perquè escoltin la meva opinió sobre quelcom. És un instrument magnífic. Penso que és la nova política. És una fantàstica eina per canviar la política,i de fet l'està canviat i la prova ha estat la campanya americana. Crec que el futur va per aquí.
13. P. Com veu el futur de la comunicació política?
R: A Espanya en general no es dóna prou importància a la comunicació política com als Estats Units, per exemple, on fins i tot se li dóna massa i arriba el un punt en que et decideixen tot: com has d'anar vestit, quina corbata has de portar...La pròpia política és més important que el propi contingut. El futur? Si arribem a filar tant prim que et trïin el color de la camisa, les paraules te les faci dirtelepronter, el dia que això es generalitza potser haurem de tornar a una certa autenticitat: la gent voldrà polítics més vius, espontanis i autèntics.
Salutacions a tots,
Aída Pallarès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada