Marc Gafarot i Monjó és un consultor polític que fa molts anys que està vinculat al món de la política. Natural de Palamós, com jo, actualment és Secretari d’Organització de Convergència Democràtica de Catalunya en el nostre municipi. També treballa a l’àrea internacional de CDC.
Ha treballat, a més, com a assessor polític al Parlament Europeu.
Vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar-me telefònicament amb ell i amb les seves paraules i la manera d’expressar-se em va demostrar ser, a més d’amable i agradable, una persona de grans coneixements polítics.
Aquí us deixo l’entrevista.
1. Quina ha estat i quina és la teva relació amb el món de la política?
La primera experiència que vaig tenir en la política va ser treballant durant 7 anys en el Parlament Europeu, com a asessor parlamentari de tres diputats. Vaig estar treballant en dues comissions diferents: la de Cultura i Educació i la de Desenvolupament.
Actualment a nivell polític sóc militant de Convergència Democràtica de Catalunya i Secretari de la organització de Palamós, és a dir, la persona que s’ocupa de l’estructura del partit i la militància en aquest municipi. A més, estic en l’àrea d’internacional del partit.
2. Des de la perspectiva de l’àmbit de la publicitat i les relacions públiques estem estudiant la part més estratègica de la política. Potser per la influència que exerceix la política americana, amb figures com la de l’Spin Doctor, que cada vegada té més força aquí, últimament es considera la política un negoci més que tracta de vendre un determinat producte o una idea. Des de dins de la política també es veu així?
Considero que aquesta pregunta té una resposta ambivalent.
Hi ha molta gent que pensa que l’evolució de la política ha de seguir aquest camí, essent cada vegada més professionalitzada. Hi ha una gran corrent que veu molta importància en aquesta figura dels spin doctors i considera que ens hem de fiar d’aquests contínuament.
Penso que aquesta posició és del tot respectable però de manera parcial. No veig que la política, o la figura dels spin doctors treballin d’una manera interessada en el sentit egoista; podria ser-ho, però no té per què ser així, o no hauria de ser així.
Considero que la ideologia, el sentiment i els valors són encara molt importants, i aquests són compatibles amb el fet que, puntualment, pugui acompanyar-los la tasca d’un spin doctor.
3. Actualment la imatge d’un líder és més important que el propi missatge que pretén comunicar?
La imatge és important des del principi dels temps. Si em permets, posaré un exemple dels anys 60: l’històric debat entre Kennedy i Nixon. Aquest va te tenir una doble versió que va ser molt significativa. En el debat de la ràdio va guanyar Nixon; en el de
No sé si la imatge va ser tan decisiva en les eleccions finals, però sí que va permetre a Kennedy guanyar més electors. Kennedy era més modern en el seu discurs (com ha passat recentment amb Obama i el seu carisme) i tot i tenir una edat semblant amb Nixon, aquest darrer havia cuidat menys la seva imatge. Potser el fet de que Kennedy s’hagués afeitat just abans del debat i Nixon ho hagués fet al matí era més rellevant del que es podia pensar.
En definitiva, la imatge, les formes i l’expressió són fonamentals, sens dubte.
4. Un líder polític neix o es construeix?
Amdues. Tenim diferents exemples i referents que ens mostren que es poden donar els dos casos.
A Catalunya tenim un animal polític, de naixement, com va ser Jordi Pujol, que vivia per la política. Però també últimament han aperegut polítics que s’han anat formant amb el temps.
Els dos casos són lícits.
5. Aprofitant que fa poc hem passat unes eleccions autonòmiques i que les municipals estan molt a prop, se’m planteja la següent pregunta: un partit polític segueix una estratègia constant al llarg d’una legislatiura o la seva estratègia va canviant en funció de les eleccions o altres esdeveniments?
Un partit organitzat, seriós i preparat ha d’estar en campanya constantment. Però està clar que abans d’unes eleccions aquesta campanya és diferent; és una qüestió d’intensitats. Les formes i el missatge, provablement, s’acosten més al “populisme”, tractant d’arribar més a la sensibilitat de la gent.
Però el cert és que un partit ha d’estar en constant tensió per funcionar bé i aconseguir bons resultats.
6. De vegades fan més por els mitjans de comunicació que els partits rivals? Poden a tenir més poder?
Els mitjans de comunicació poden ser molt decisius. Es tracta del quart poder i, més ara, amb la revolució que estem vivint amb la força d’Internet.
Tenen tanta importància que sí que poden arribar a ser decisius. En tenim un exemple recent, amb les conseqüències de l’11-M, quan els mitjans de comunicació opositors del Partit Popular van desenvolupar un rol al marge del partit del Govern del partit d’Aznar. Aquell fet va tenir una gran rellevància en les eleccions que van tenir lloc pocs dies després.
I trobaríem molts més exemples en el context de democràcia de lliure opinió.
Ara bé, afirmar que els mitjans tenen o poden tenir un paper més preponderant que el de la oposició significaria que la oposició té molt poc talent.
Tant com poder desenvolupar un paper mes preponderant que la oposición no, perque signifiraria que te poc talent. Peró si que molt imortant. Diferents exemples, sempre en context de la democràcia de lliure opinió, està clar.
7. Estem vivint una revolució en el món de les xarxes socials. Podran aquestes acabar amb la desafecció política que afecta la nostra societat i, en especial, els més joves?
Les xarxes socials estan essent molt importants, però no tenim una prova prou empírica o prou sòlida per poder determinar el seu paper en el món de la política perquè es tracta d’una eina massa recent. Està clar, però, que en un sistema d’opinió lliure com el que hi ha en la democràcia sí que renoven, canvien i revolucionen el panorama polític de la societat.
Ho estan essent. No tan clar pq no tenim une prova prou empírica o prou sòlida. Sistema d’opinió lliure com democracia si que renoven, canvien i revoluciona el panorama polític de la societat.
Avui amgar coses es molt mes complicat del que havia estat fins ara. I això ho evidencia la societat. S’ha pogut comprovar recentment amb el cas de Wikeless.
8. Has tingut la oportunitat de treballar a nivell europeu, a nivell autonòmic i a nivell local. Quines diferències destacaries entre el treballar a
El registre canvia. El Parlament Europeu, on vaig treballar, encara no gaudeix de la competència que pot tenir el Parlament espanyol o catala. No hi ha un Govern a qui defensar o oposar-te. Tampoc hi ha un rol de grup parlamentari. Es tracta de diferències temàtiques. En el Parlament Europeu es valoren principis mes generals, mes filosòfics. A casa nostre ens basem més en àmbits concrets i en legislació.
Ens seguim trobant pel blog.
Cristina Albiol Tauler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada