Entrevista a Aurora Masip

Aurora Masip va ser directora general de Comunicació i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya des del mes de juliol de 2007 fins el passat gener de 2011, càrrec que li ha permès conèixer de primera mà les necessitats comunicatives dels líders polítics del nostre país. Llicenciada en Periodisme i diplomada en Ciències Empresarials, Masip compta amb una dilatada experiència professional. També ha treballat en diversos mitjans de comunicació, i en programes com Els matins de TV3, o Matins.COM de COMRàdio.

P: Aurora, hi ha autors que defensen l’ús del terme màrqueting polític per definir el procés de comunicació política actual, sigui o no època de campanya electoral. Comparteixes aquesta opinió? R: Com que del que es tracta és de fer arribar un determinat missatge, objectiu, o acció a la ciutadania, és el terme que ho pot aglutinar més. Especialment, si tenim en compte que cal usar tècniques pràcticament de venda (missatges curts, simplificats, comparatius, extrems) per poder cridar l’atenció mediàtica i així entrar en l’agenda i poder arribar a través dels mitjans a la ciutadania. Perquè al final, del que es tracta és de què el ciutadà pugui saber què és el que proposa i que està fent el polític per a ell.

P: Creus que la política actual viu un estat de “campanya permanent”? R: Sí. I en certa mesura és bo que sigui així perquè significa que s’explica permanentment tant el que s’està fent si es governa com el que es faria si es pogués governar. I això és el que permet a la ciutadania conèixer totes les propostes i actuacions.

P: Els polítics, assessorats pels seus assessors, utilitzen les noves tecnologies com a estratègia política, eines que els permeten interactuar i apropar-se més al ciutadà. Quins beneficis reals creus que comporta als polítics aquest ús? I a la societat? R: Pels polítics, diria que té avantatges i inconvenients. Avantatges perquè els permet explicar de forma directa i sense intermediaris el que pensen i el que fan. Els permet matisar, justificar, exposar, i respondre directe als seus interlocutors. L’únic inconvenient és de vegades la falta de temps per atendre correctament aquesta comunicació directa. Per la societat, el benefici de poder tindre una interlocució directa amb les persones i els partits que els representen i que al final són els que acaben prenent decisions per ells i que afectaran el seu dia a dia.

P: Quin és el procés que segueix l’assessor d’un polític per escriure un discurs? És a dir, quins elements es tenen en compte, qui n’estableix el contingut, fins a quin punt el discurs reflecteix les idees del polític...? R:... és una pregunta que depèn de l’assessor, perquè m’imagino que cadascú té la seva tècnica... El que sí que m’imagino que són comuns són els elements que es tenen en compte: l’ideari del partit al qual pertany el polític, l’històric del que s’ha fet i dit en anteriors discursos, la posició d’altres partits polítics al respecte, la sensibilitat que té la ciutadania per aquella qüestió en aquell precís moment, l’actualitat i, sobretot, les idees del polític. S’intenta reflectir la seva personalitat, ser coherent amb el seu missatge i amb el seu tarannà.

P: És diferent el paper d’un assessor quan treballa per un polític que ja està al poder a quan treballa per a un que aspira a arribar al poder? R: El que és diferent és el contingut, el missatge, l’objectiu. No tant el paper de l’assessor. Es tracta al final d’aconseguir el mateix: que el que fa el polític al poder ho conegui i ho comprengui la ciutadania i que el que pretén fer el que hi aspira també. En el cas del que hi aspira, cal un missatge més contundent per tal de captar l’atenció mediàtica. En el cas del que governa, es tracta de missatges més matisats perquè no es pot perdre de vista que parlen en nom de la institució que representen.

P: Com afecta l’agenda mediàtica a l’agenda política, i en definitiva, a l’acció de Govern? R: Afecta perquè obliga a fer una comunicació més reactiva que no pas proactiva. Per tant, acaba desviant l’atenció del punt on es voldria enfocar i dilueix el missatge que pretén comunicar el polític. No crec que afecti tant l’acció de govern, que pot anar seguint el seu curs, però sí l’explicació d’aquesta acció de govern, que requereix els seus temps i oportunitats. Només afecta l’acció de govern perquè acaba fent destinar un temps a atendre aquesta agenda mediàtica. El que pot arribar a passar és que la pressió mediàtica, que respon també a la percepció ciutadana, impulsi a prendre unes determinades decisions que potser no es prendrien de la mateixa manera sense aquesta pressió.

P: Finalment, com t'imagines la comunicació política dintre de 20 anys? R: Absolutament interactiva, bidireccional, directa, micro... gairebé persona a persona. Tornarem al boca-orella! però usant, això sí, les tecnologies més avançades... Pel que fa als espais mediàtics, la comunicació política se centrarà igualment en la imatge, i en un missatge cada cop més simplificat i que busqui l’impacte per tal d’arribar com a més persones millor.