MAD MEN "The grown ups" (3x12)

MAD MEN. Tercera Temporada capítol 12 "The Grown ups"

http://www.mejorenvo.com/descargar-serie-13897-13905.html

En aquest capítol de la sèrie Mad Men assistim a l'assassinat del president J.F Kennedy. Però no és una de les trames d’aquest capítol sinó que tot ell està dedicat a això, i la trama principal s’hi adapta.

Què hi veiem en aquest capítol?

Com hem pogut llegir a l’apartat 1.1.1, una de les claus del màrqueting polític contemporani és la comunicació i gràcies als mitjans s’arriba molt més fàcilment a l’elector i gràcies a això se’l pot persuadir, manipular, molt millor. I amb Kennedy neix la comunicació política moderna. Històricament això va suposar, per començar, que els ciutadans coneixien perfectament la cara del president i d’aquesta manera la figura del líder (impulsada pels mitjans) va adquirint més i més importància. La televisió segueix tenint un poder increïble i com diuen al mòdul 1, ha imposat la personalització de la política: identifiquem el discurs del partit amb el seu líder.

I tot va començar amb Kennedy, un president que si observem la història ens adonarem que més aviat va fer poc, però va ser extremadament conegut, i això va ser gràcies als mitjans de comunicació. Amb Kennedy està claríssim que el com està per damunt del què, i la imatge per damunt del discurs ja que a hores d’ara encara el recordem, però algú se’n recorda què va fer? O algú recorda algun discurs clau? De fet, a l'apartat 2.2 ens diuen molt encertadament, que per crear un nou líder no cal un discurs nou.

Coneixem Roosevelt pel New Deal i les polítiques “socialistes”. Kennedy en canvi, no va fer gaire "res" pel país (al contrari, hi ha qui opina que és un dels presidents més sobrevalorats), però possiblement sigui un dels més coneguts i recordats. I no només per l’affair amb Marilyn Monroe o la seva mort. La importància de Kennedy recau en la seva imatge,-i a més, era força atractiu. I tot això no hagués estat possible sense l'estreta relació amb els mitjans.

Mad Men ens apropa al moment de la seva mort i d'aquesta manera podem comprovar com gràcies a la comunicació política el president era "un més" a cada família. I de la mateixa manera que havien pogut assistir a la seva candidatura, al debat amb Nixon, també assisteixen a la seva mort. I a més, en directe. Però alhora som conscients de com va arribar a paralitzar el país: veiem com els publicistes deixen de treballar, les dones no poden apartar els ulls plorosos de la televisió, i fins i tot els nens, que no acaben d'entendre què ha succeït, miren la televisió enbaladits. La televisió va fer que Kennedy guanyés, però a més el va "portar a casa", el va fer encara més proper. I és per aquest motiu que al veure el capítol de Mad Men dóna la sensació que s'ha mort un familiar i no un president. De fet quan el protagonista, Don Draper explica als seus fills què ha passat, el petit li pregunta "¿Iremos al funeral?"

Salutacions,

Aída Pallarès