Entrevista a un regidor del PPC

Adjunto l'entrevista que he realitzat a David Mejía, que amb 26 anys ha estat 4 anys regidor i portaveu del PPC per a l'ajuntament de Vilassar de Dalt.

• Has estat 4 anys treballant per Vilassar de Dalt des de la posició de portaveu del PPC i regidor de l'oposició a l'Ajuntament. Què et va portar a endirsar-te en el món de la política? Ha valgut la pena aquesta dedicació? Què és el principal que t'emportes d'aquests 4 anys?

Desde que tenia 16 anys que m'ha interessat la política. A casa sempre s'ha parlat molt de temes politics, i quan tenia 18 anys vaig decidir donar el pas i afiliarme al PPC. Crec que aquests 4 anys han estat una experiència molt positiva ja que he pogut transmetre des de l'ajuntament aquelles posicions en les que crec. Poder decidir sobre aquelles qüestions que afecten al poble i treballar per la gent del teu municipi realment és un privilegi.

• És ben sabut que ser del PP a Catalunya no està molt ben vist. Això ha suposat una trava més en la realització de les teves tasques municipals?

Sempre he dit que el PP té un problema de comunicació, i a Catalunya encara s'accentua més. Fa 4 anys, quan vaig ser escollit regidor em vaig fixar com a objectiu aconseguir que la imatge del Partit varies. I crec que avui dia qualsevol de les formacions polítiques de Vilassar estaría disposada a arribar a acords de gfovern amb el PPC.

• Com influeixen les directrius de la direcció del PP en la política local? Teniu marge de maniobra o esteu molt limitats?

Evidentment, la direcció del PPC et transmet unes directius orientades al posicionament del partit, però a la pràctica. el marge que tens desde la teva posició municipal és molt gran, i adaptes els posicionaments a la realitat del teu poble.

• Com es viuen unes eleccions generals o autonòmiques en l'àmbit local? El resultat de les últimes autonòmiques, on el PP va pujar de manera clara, us beneficia?

Les eleccions autonòmiques i generals no es viuen amb tanta intensitat com les municipals. Però evidentment la tendència dels resultats d'aquestes, és un indicatiu de com treballar i quins poden ser els resultats de cara a les eleccions municipals.

• Els mitjans són clau per determinar l’agenda pública i política. Com s’aconsegueix influir en l’agenda mediàtica? Creus que és diferent en la política local?

Els mitjans son importants per poder arribar a tothom. Però en la política municipal el que realment la gent valora és la teva proximitat enfron ells.

• Com s’adapta l’estratègia de campanya en funció de la major o menor cobertura dels temes i dels candidats?

Has de mirar els recursos que tens i les possibilitats que t'ofereixen aquests recursos. A partir d'aqui s'ha de treballar per donar el màxim rendiment a aquests. En un municipi, l'estrategia es basa en tenir una proximitat als veïns. Si aquesta l'has tingut durant els 4 anys, és molt més fàcil aconseguir que l'estratègia que et marquis tingui millors resultats.

• Des de fora dóna la sensació que els polítics tenen mitjans afins i que hi ha mitjans que tenen un candidat favorit. Com et movies tu i el partit que representaves en aquest escenari?

Bé, la veritat és que sempre hi han mitjans que són més afins i per tant la repercusió que et donen és més gran que potser d'altres. Però crec que és important aconseguir la teva quota a tots ells perque d'aquesta manera arribes a totes les persones tinguin la ideologia que tinguin.

• Creus que la lluita per aparèixer en els mitjans ha convertit la política en un espectacle i que és més important la imatge que el discurs? No creus que això és el que allunya la política dels ciutadans?

En el meu cas no. Tens raó quan dius que la imatge és important. Però aquesta ha de venir acompanyada d'un discurs coherent i fàcil d'arribar a la gent. Quan es troba l'equilibri és quan la gent rep al polític d'una manera més positiva.

• Com es mesura la resposta dels ciutadans a les polítiques o propostes que duen a terme els diferents grups municipals? Es fan enquestes o és un tema de "feeling"?

A vilassar, al ser un poble de 9000 habitants no es fan enquestes. Per tant el deixes quiar per la resposta dels ciutadans en el dia a dia.

• Com t'apropaves tu als teus veïns? Com aconseguies transmetre el teu missatge?

Doncs m'apropo anant "porta a porta" per saber quines són les seves preocupacioins. Penso que és la millor manera. Has de ser accesible a ells i donar una imatge de que ets un ciutadà igual que ells, i que tens les mateixes preocupacions.

• Quines característiques ha de tenir un bon líder polític? Em podries posar un exemple?

Crec que ha de ser un bon comunicador, proper,amb bona imatge, i amb molta sensibilitat amb els problemes reals de la gent, Per mi exemples de bons polítics poden ser Obama, Montserrat Nebrera o Alvaro Uribe...

• Quins passos es segueixen per a l'elaboració d'una campanya? S'adapta l’estratègia al llarg de la campanya per assegurar el vot dels teus i captar els indecisos?

Durant els 4 anys que portes treballant veus les carències que existèixen al poble, les necessitats que et reclamen i les possibilitats econòmiques reals que disposes. A partir d'aqui començes a elaborar la teva campanya.

• De l’1 al 10, com valores la resposta que donen els polítics als problemes dels ciutadans? És diferent en el món local que a l’autonòmic o el nacional? Per què?

Depèn del polític. A nivell municipal la resposta és molt més directe perque és més propera. Per tant es visualitza d'una manera clara. En canvi en l'autonòmic i nacional costa més de palpar la feina feta.

• Què creus que hauria de canviar per aconseguir un major apropament?

Crec que s'hauria de deixar de banda els interessos de partit i buscar realment els interessos reals dels ciutadans. Els partits polítics tenen una estructura massa jerarquitzada i tancada. Crec que tot aniría millor si hi haguessin llistes obertes.

• Twitter, Facebook, xarxes socials en definitiva que serveixen per capitalitzar futurs votants. Com valores la irrupció d'aquestes eines i quina incidència real creus que tenen dins les campanyes polítiques?

Aquests mitjans de comunicació són genials. És una manera d'estar conectat amb la gent d'una manera directe i diària. A través d'ells la gent et pot conèixer millor i saber quina és la feina que fas en el dia a dia.

Lideratge

Com la Nadia, jo també he escollit la pel·lícula Invictus. Amb aquest discurs de Nelson Mandela m’agradaria reflexionar sobre el lideratge polític i el lideratge mediàtic. El domini de les tècniques comunicatives, el discurs i la relació amb els mitjans és clau per crear lideratges mediàtics, però un bon líder polític necessita d’alguna cosa més. Per exemple, necessita ser legitimat per tot el seu poble (més enllà de ser votat per la majoria en unes eleccions), necessita generar credibilitat i confiança i necessita ser font d’inspiració, característiques que difícilment trobem en els polítics actuals, quasi sempre pensant més en la forma que en el fons, en la imatge que en el discurs, inmersos en dinàmiques de confrontació enlloc de construcció i pensant en l’interès propi o de partit més que en el de la nació.

Nelson Mandela va aconseguir poseïr les qualitats d'un bon líder. Va ser el màxim exponent de la lluita contra l’apartheid, per tant, entre la població negre la identificació era evident. Però a més, va deixar de banda les diferències amb els blancs i va tenir des del principi una voluntat de reconciliació molt clara i així ho comunicava al seu poble, predicant amb l’exemple (els seus assessors i guardies eren tant negres com blancs) i escollint un dels símbols dels blancs (l’equip de bèisbol dels Springboks) per a demostrar al seu poble i al món que Suràfrica era un país unit que podia donar un pas endavant.

Tant de bo poguessim observar més voluntat constructiva i pensament en el bé comú en la política del nostre país...

Berta

Les regles del joc

En aquest nou post m’agradaria obrir un debat sobre les regles del joc de la política actual. Hem vist en el mòdul 1 com vivim en una democràcia mediàtica, una societat on els mitjans de comunicació marquen, i de quina manera l’agenda política i de retruc la pública també. Hem vist com això té conseqüències inmediates sobre la forma de fer política, el debat ideològic ha passat a un segon terme juntament amb la marca del partit, i el primer lloc l’han passat a ocupar els seus líders i el seu creuament constant de declaracions i missatges per fer-se amb els espais als mitjans, tant als audiovisuals com a la premsa escrita. Tot això, és clar, amb l’objectiu d’incidir sobre l’opinió pública per mobilitzar els seus votants i guanyar-se l’afecte dels indecisos.

Aquestes regles del joc que imposa la societat mediàtica en la què vivim, converteix, més sovint del desitjat, la política en un circ, en una batalla constant, on es posa més èmfasi en desprestigiar al contrari que en parlar en positiu sobre les propostes que es plantegen i que són, al cap i a la fi, el que interessa al ciutadà. En relació a aquest tema us adjunto dos articles publicats fa ja alguns dies, el primer fa referència a unes declaracions d'en Jordi Hereu desprestigiant la figura del Xavier Trias i que van aparèixer en portada d’El Periódico, i el segon explica com una regidora de Molins de Rei ha decidit plegar farta de la manera de fer política en el seu municipi.

Estic completament d’acord amb els arguments que aquesta regidora ha exposat al seu Facebook i que són extrapolables a qualsevol àmbit de la política. És imperdonable i d’una gran irresponsabilitat que el debat sobre temes gens arbitraris (la crisi o l’atur per exemple) es basin en la visceralitat i la desqualificació contínua. Com a ciutadans tenim el dret de reclamar un major compromís ideològic i social, un major respecte i més transparència en asumptes cabdals. En definitiva, una nova manera de fer política.

Berta

Ah! I pareu compte de les ETIQUETES

Ho tindreu clarament indicat a l'ENUNCIAT de la PAC1, però hi incideixo perquè HEU DE FIRMAR tots els vostres posts perquè aquests constin i siguin avaluables.

Jo he creat etiquetes (uns quants en aquest post i els altres en el de benvinguda... ja que l'eina no deixa posar-ne tantes només en un). Veureu que aquest post i l'anterior estan firmats per tots. Era pas necessari perquè no hàgiu de crear les vostres etiquetes vosaltres mateixos.

A partir d'ara jo ja signaré sempre només com a "Aira". La resta de vosaltres ho fareu amb el vostre cognom.

El procediment és mooooooolt fàcil:

Un cop escrit el vostre post, i abans de clicar a PUBLICAR per fer-lo públic, cal que a la mateixa finestra linqueu l’enllaç que diu MOSTRA-HO TOT (a sota). Allà se us desplegaran una sèrie de paraules subratllades. Són els nostres cognoms. Cliqueu el vostre i així quedarà identificat (PAS IMPRESCINDIBLE) el vostre escrit.

Endavant!