Dolors Bassa (Torroella de Montgrí, 1959), de formació mestra i psicopedagoga; de professió Secretaria General d’UGT a comarques gironines; regidora de les àrees de Promoció Econòmica i Acció Social a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i L’Estartit; bloguista, facebookera, (potser properament piuladora), entre moltes altres: dona, mare, amiga, filla... dinàmica, apassionada, activa, emprenedora, enèrgica, amb ganes d’aprendre i ensenyar....

Dolors,

1. Vols afegir algun altre adjectiu o modificació a la teva breu entradeta descriptiva?
sí ,més ganes d’aprendre que d’ensenyar, començo a piular ...)

2. Quan vas començar la teva aventura política? I sobretot perquè? Què o qui et va impulsar/motivar a fer-ho?
Des de molt jove he participat en entitats municipals i des de la democràcia havia donat suport als projectes d’ideologia d’esquerres del meu municipi , al mateix temps que a nivell supramunicipal he tingut clar la construcció social i nacional del meu país : Catalunya

Entrem en la matèria de l’assignatura i centrem-nos en temes de comunicació política:

3. Quina és la teva opinió sobre les campanyes electorals actuals? Actualment aquestes campanyes s’han convertit en campanyes de màrqueting y comunicació estandarditzades on el producte a consumir no és un “producte” sinó un “candidat”.
No responc

4. Darrera alguns candidats despunten els assessors d’imatge, assessors de comunicació no verbal, assessors de dialèctica i retòrica... els anomenats Spin Doctors. Què opines al respecte? Veus important o interessant la figura d’aquests assessors?
Crec que sí que calen els assessors per fer un relat electoral combinat del relat personal, el de la ciutat o municipi i el de l’elecció i fer que els tres encaixin i siguin creïbles però sobretot cal un bon diagnòstic per no errar l’estratègia i aquest no es pot fer a nivell subjectiu i personal sinó que cal veure-ho des de fora a nivell tècnic i objectiu.

5. Creus que s’ha perdut amb els anys l’essència del polític que parlava, opinava i argumentava donant a conèixer la seva faceta i opinions més reals?
Sí crec que s’ha perdut l’eloqüència dels líders polítics , l’emotivitat dels grans discursos . Ara en la majoria de les vegades són estratègies i les opinions són a curta distància només per l’elecció. És quelcom del que crea desafecció .

6. La figura d'un bon assessor polític o la intervenció dels mitjans de comunicació són claus per fer una bona comunicació política i guanyar unes eleccions?
Crec que sí, tot i que en la realitat els mitjans de comunicació estan condicionat massa a qüestions econòmiques, però malgrat tot vivim en l’era de la comunicació i la seva intervenció és clau. Els assessors són importants per objectivar .

7. Què consideres més efectiu a nivell de comunicació política a dia d’avui: les trobades amb líders d’opinió, el meetings, les aparicions públiques a mercats, places, fires..., el porta a porta i els mítings o que el polític tingui un blog, un perfil al facebook, vídeos al youtube, un compte al twitter i altres eines 2.0 que puguin oferir-nos les noves tecnologies?
Crec que és important les aparicions públiques o les trobades per la visualització i conèixer la imatge del líder però les noves tecnologies ens ofereixen les eines per plasmar directament les idees, la força comunicativa si és coherent amb el missatge es veu augmentada i arriba a persones que no són pròpiament de l’entorn per tant augmenta l’eficàcia , tot i que cal tenir present que “sempre queden escrites” i per tant són punt de referència en tot moment.

Dolors, tu tens un blog des de fa més de 4 anys.

8. Què et va dur a decidir obrir aquest canal de comunicació?
Per la meva tasca en el món social i laboral del sindicat UGT, i la meva responsabilitat a nivell de tota la demarcació de Girona, pensava que tenia idees per intercanviar , volia fer arribar informació a més persones que les que veig cada dia, però a l’hora volia que els comentaris que em fessin m’ajudessin a canviar les estratègies que anàvem adoptant segons el moment. Pràcticament puc dir que m’hi va portar l’entusiasme per les noves tecnologies i a l’hora pels continguts sindicals.

9. Quines eren les finalitats del blog inicialment? Creus que has complert els objectius?
Crec que sí , tot i que en blog cal tenir més constància , perseverança i temps que en el facebook o el twitter i de vegades manca temps a dedicar.

10. I ara, quines són les finalitats del blog? Han canviat o són les mateixes que quan el vas començar?
Continuarien sent les mateixes tot i que faig molts menys post que en un principi. He passat d’escriure pràcticament dos post a la setmana a escriure un post al mes

11. A qui anava i/o va dirigit el teu blog?
No responc

12. La majoria de les entrades del blog són relacionades amb temes de la teva feina. Tot i que de tant en tant hi ha algun post relacionat o dedicat a Torroella, són molt poques entrades del teu blog relacionades amb temes del teu càrrec polític al consistori. Això és degut a que no creus en les possibilitats de comunicació política a través d’un blog? O és per altres motius?
Sí ,que crec molt en les possibilitats de comunicació política però he prioritzat el blog per la feina. De fet en la feina, sóc la màxima representant a nivell de l’organització (i en canvi a nivell municipal seria l’alcalde), i a nivell municipal arribo a moltes més persones , són més properes (de fet m’és més complicat explicar els continguts sindicals a nivell de tota la demarcació que no els polítics a nivell de municipi, que tinc més plataformes socials d’intercanvi, a nivell municipal utilitzo molt més el facebook que arriben més ràpidament i puc crear un feedback més real).

Per altra banda tens un perfil al facebook amb més de 1200 amistats. Em fa pensar que sí creus en les oportunitats que ens brinden les noves tecnologies en matèria de comunicació.

13. Què et va motivar a donar-te d’alta del facebook? L’utilitzes com a eina de comunicació política?
Veure la facilitat de plasmar el contingut, la interacció que permet, molt més directa activa i personal que el blog. També cal dir que és molt més fàcil, penses, escrius o llegeixes i contestes (no cal massa reflexió). Em propicia el diàleg i em possibilita més el feedback a nivell real que el blog. És més fàcil actualitzar-lo constantment.

14. Has sentit a parlar del twitter? No em consta que l’utilitzis. Estic segura que en algun moment t’has plantejat utilitzar-lo. Perquè has descartat aquesta opció?
No està descartada , tinc perfil Twitter i ara començo, sóc seguidora de força gent i de moment l’utilitzo per rebre informacions, faig molt poques piulades. La veritat és que no m’hi he entretingut massa, tot i que els companys em diuen que m’entusiasmarà i que seré una fervent seguidor. Ja m’hi posaré. Ho tinc previst per vacances de setmana santa, entretenir-m’hi.

Ja per anar tancant l’entrevista, a tu se’t considera una professional qualificada, treballadora incansable, amb conviccions i opinions clares i concises i que desprens una energia i dinamisme innats.

15. Creus que són qualitats que ha de tenir un líder polític? Quines creus que són les qualitats que hauria de tenir un líder polític?
Un líder polític crec que ha de tenir clar que és un servidor per un temps del seu municipi o ... , que ha d’escoltar a les persones per crear el relat, que ha de treballar molt però a l’hora ha d’entusiasmar, convèncer per transformar a millor qualsevol tasca, ser convincent en les idees i recolzar-se en els valors, en definitiva ha de ser coherent en el personal, la història, el missatge però sobretot ha de saber comunicar-ho.

Dolors, moltes gràcies pel temps que m’has dedicat.

L’evolució de la comunicació política: de la plaça pública a la ciberdemocràcia

Per aquesta segona entrada al blog he intentat fer una selecció de diferents formats relacionats amb temàtica: una web, un blog, un documental, una presentació tipus powerpoint, un vídeo del youtube.

Aquí us ho deixo i espero que ho gaudiu

L’evolució de la comunicació política: de la plaça pública a la ciberdemocràcia.

En els següents enllaços trobem informació relacionada amb aquest nou canal de comunicació i com la comunicació política també ha sabut treure profit d’aquestes eines que ens ofereixen es noves tecnologies.

http://bpas.es/2010/09/25/marketing-politico-2-0-los-nuevos-lideres-de-opinion/

http://blog.marketingpoliticoenlared.com/2011/03/23/lo-que-no-se-dice-de-la-politica-2-0-en-espana/

Un vídeo http://www.youtube.com/watch?v=BLppGWKe94M&feature=related d’unes alumnes que fan un balanç des de l’època de la comunicació política propagandística fins a la comunicació política actual i analitzen algunes de les tècniques que utilitzen els polítics: metàfores, hipèrboles, metonímia, sinècdoque, antonomàsia, ironia...

No parlen de les noves tècniques emprades en comunicació política però és un treball de base on anomenen qui son els emissors, qui els receptors i quins els canals de comunicació utilitzats

Una presentació del blog www.todomarketingpolitico.blogspot.com http://es.scribd.com/doc/46512122/Politica-2-0-Las-campanas-politicas-mas-exitosas-en-las-redes-sociales on ens presenten les campanyes polítiques que han assolit més èxit a través de canals de comunicació 2.0 xarxes socials.

Un documental “Secrets of Body Language” http://www.todomarketingpolitico.com/2010/11/documental-los-secretos-del-lenguaje.html

El podeu visionar a través d’aquest link que us deixo o bé des d’aquest altre: http://documentalesatonline.blogspot.com/2009/10/los-secretos-del-lenguaje-corporal-1-y.html

O també descarregar-vos-el en el megaupload.

La fitxa tècnica:

Títol original: Secrets of body language
Nacionalitat: USA. Gènere: Sociedad / Ciencia
Director: Mandy Libman Productora: Granada America
Duració: 1h30m Any: 2008

L’argument del documental tracta la importància de la gesticulació, les cares, el moviment del cos... Els professionals de la comunicació no verbal ens expliquen que la comunicació no verbal representa ni més ni menys que el 93% de la comunicació. Al llarg del documental surten famosos, celebritats, polítics, moments còmics... i com a través d’aquest llenguatge no verbal podem arribar a influir en les masses, a establir poder... fins i tot sense que ningú se n’adoni.

Un enllaç a la pagina web de la AAPC la American Association of Political Consultants que cada any atorguen els considerats “oscars” de la comunicació política. http://www.theaapc.org/default.asp?contentID=677 . Aquest 2011 és la vintena edició.

els polítics: bens de consum

He escollit aquest article perquè està estretament relacionat amb el que hem estudiat en el mòdul 1 sobre l’estret vincle que hi ha entre els polítics i els mitjans de comunicació i com d’aquest vincle ha sorgit una nova manera de fer política.
Ens demostra que els mitjans condicionen la política i aquesta s’adapta a les seves estratègies i al seu llenguatge.
En aquesta societat del consum en la que vivim també la política i els polítics, s’han convertit en un producte més del mercat. Nosaltres, els consumidors, hem de consumir a un o altre polític. Els publicistes, els periodistes, els relacions públiques, els politòlegs, els sociòlegs i els “spin-doctors” són els encarregats de vendre’ns aquest producte que hem de consumir.
Aquests professionals han integrat a la seva metodologia, tècniques anteriorment usades per a promocionar bens o serveis de consum comercial.
Els consumidors ens formem opinions dels polítics en funció de les percepcions que tenim d’ells. És el que captem a través de mitjans audiovisuals, la imatge, són més importants les percepcions que la pròpia realitat.
Dels professionals que hem esmentat abans, n’hi ha un que és el d’especial confiança del polític en qüestió. És l’spin-doctor. És el que parla i té coneixements sobre el món dels mitjans de comunicació. És el que sap que s’ha de parlar el llenguatge dels mitjans per arribar a l’auditori.
Els spin-doctors actuals a més d’estar en contacte amb periodistes també dominen el món de les noves tecnologies i les usen com a mitjà principal per establir un contacte constant entre mitjans i poder.
http://www.solummedia.es/blog/marketing-politico-2/la-politica-como-producto-de-marketing/

Ah! I pareu compte de les ETIQUETES

Ho tindreu clarament indicat a l'ENUNCIAT de la PAC1, però hi incideixo perquè HEU DE FIRMAR tots els vostres posts perquè aquests constin i siguin avaluables.

Jo he creat etiquetes (uns quants en aquest post i els altres en el de benvinguda... ja que l'eina no deixa posar-ne tantes només en un). Veureu que aquest post i l'anterior estan firmats per tots. Era pas necessari perquè no hàgiu de crear les vostres etiquetes vosaltres mateixos.

A partir d'ara jo ja signaré sempre només com a "Aira". La resta de vosaltres ho fareu amb el vostre cognom.

El procediment és mooooooolt fàcil:

Un cop escrit el vostre post, i abans de clicar a PUBLICAR per fer-lo públic, cal que a la mateixa finestra linqueu l’enllaç que diu MOSTRA-HO TOT (a sota). Allà se us desplegaran una sèrie de paraules subratllades. Són els nostres cognoms. Cliqueu el vostre i així quedarà identificat (PAS IMPRESCINDIBLE) el vostre escrit.

Endavant!