Santiago Riera Lloveras

Entrevista feta a Santiago Riera Lloveras, periodista, que ocupa el càrrec de Coordinador de publicacions de premsa tècnica en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

La figura del líder de partit és molt important. De fet, en l'actualitat, es dóna un elevat grau d'identificació del polític amb la institució mateixa i s'imprimeix una alta dosis de personalització. D'aquesta manera, es barreja la imatge privada amb la imatge pública i el tarannà del líder impregna la realitat del grup.

A més, les actituds del líder cap a la realitat ciutadana i el seu interès per les preocupacions reals i quotidianes de l'electorat, són projectades a l'exterior amb la voluntat de guanyar la seva confiança i persuadir-lo, per a guanyar el seu vot als comicis.

Donada aquesta realitat, és evident l'interès que aquesta figura política desperta tant a nivell mediàtic com particular. I és per això que l'entrevista que llegireu a continuació pren com a eix central la figura del líder polític i la projecció social de la seva imatge.

1. Que entén per lideratge?
La capacitat o condició de líder. La persona que pot liderar una grup, un partit o un conjunt de persones amb objectius comuns.

2. Com es coneix un líder polític? El lider polític es crea o ha d'oferir una personalitat carismàtica?
Es coneix per la seva capacitat de liderar. Es pot crear del no res, mitjançant l’aprenentatge de tècniques, però si té una personalitat carismàtica té més possibilitats de lideratge.

3. Quin paper juga actualment la premsa massiva en l'entramat polític?
La premsa té una influència decisiva en la opinió pública, per la capacitat de crear opinió. Però no s’ha d’oblidar la televisió i la ràdio, que tenen encara una major incidència en en el gran públic.

4. Creu que és contraproduent la premsa de declaracions?
Hi ha un excés de premsa de declaracions i manca més una premsa de notícies polítiques i d’interpretació de les declaracions. Basar tota l’actualitat política en declaracions resulta molt més senzill que anar més enllà de les paraules oficials dels polítics.

5. Com s'enfronta la comunicació política al temps de crisi?
Resulta molt complicat fer arribar a l’opinió pública missatges que comportin mesures impopulars. En aquests casos, alguns experts en comunicació política opinen que és millor dir la veritat i des de l’inici, sense subterfugis, encara que això pugui provocar rebuig.

6. Què opina de les limitacions que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) als espais publicitaris en campanya?
No conec prou el contingut general de la llei, però penso que els espais publicitaris en campanya s’han de regular. Una altra cosa diferent és obligar a fer blocs electorals informatius amb criteris només de temps i no només amb criteris periodístics.

7. Quina és la regla bàsica de tot bon polític?
La capacitat de comunicació, que sens dubte marca la imatge que d’ell té la població.

AGENDA SETTING

Els dos enllaços que proposo a continuació em semblen interessants perquè parlen de com es construeix l’opinió pública i de la influència que despleguen els mitjans de comunicació en l’agenda setting.

El primer video dona una visió de com la presència en mitjans d’un tema li dona existència i realitat en l’agenda pública i de com les decisions informatives deriven moltes vegades de qüestions econòmiques i/o polítiques més que dels interessos i/o preocupacions ciutadanes.

Arrel de la presentació de Justin Lewis es pot entendre fins a quin punt els mitjans poden reformular el que coneixem sobre un tema concret i fer-nos més o menys conscients d’una realitat que creiem responsablement resposta a nivell polític. Els media decideixen què preguntar i com preguntar-lo, el volum de cobertura a donar… generant la impressió que el públic té opcions reals d’escollir.

El segon mostra com els mitjans i la política s’interessen i depenen recíprocament en el procés de creació de l’agenda pública. En concret es presenta la notícia de la desclassificació dels informes de la guerra d’Irak i la divisió de l’opinió pública al respecte, independentment del reflexe social real sinó més aviat com a realitat inferida del contexte polític.

http://www.youtube.com/watch?v=fv1lsPOVPXY&feature=related

http://www.youtube.com/results?search_query=opinion+publica&aq=f

Lorena Perez

Jordi Hereu conversa con el ex presidente de la Generalitat, José Montilla, en la inauguració de la quinta Convenció Municipal del PSC.

http://www.lavanguardia.es/fotos/20110312/54126259783/jordi-hereu-conversa-con-el-ex-presidente-de-la-generalitat-jose-montilla-en-la-inauguracion-de.html

Salutacions a tots!

Aquesta noticia m’ha cridat l’atenció per la brevetat del missatge i la potència de les imatges que associen el perfil dels líders de partit amb l’estructura institucional.

Es tracta d’una notícia clara i directa, un missatge dirigit a un votant convençut, amb la intenció de mantenir el seu interès i assegurar el seu vot, un receptor sensibilitzat que es fixa en el continent més que en el contingut. Però també s’orienta al públic indecís que posa en dubte dels elements més visibles i cerca una identificació amb la decisió política que trïi.

La notícia deixa sentir la preponderància del com per sobre del què, en una simplificació del missatge equiparable a la USP del marketing comercial. La imatge recull a la perfecció la institucionalització del candidat i la transmissió de valors, com la unitat i l’interès social en una pretesa revisió de l’agenda pública (front office) i de la coherència del partit (backstage).

El fet noticiós de la Convenció s’associa a la mesura del pols de la societat, a l’escolta activa del ciutadà i a la preocupació per recollir l’opinió pública en una agenda política innegablement relacionada amb l’enfocament mediàtic i l’apreciació de la redundància en la reformulació de propostes.

Aquest esdeveniment vol captar l’atenció dels actors polítics (amb influència en les decisions) després d’haver superat la porta del gatekeeper i construeix agenda dintre del framing acotat per l’agència de notícies Efe.

La imatge del candidat apareix recolzada, reconfortada, en un àmbit distendit i de confianza en els resultats electorals en resposta a la superioritat simbòlica i visual de la política davant del discrus ideològic. Sembla una campanya permanent stop-and-go per a un tipus de líder transaccional que gestiona sobretot en moments de crisi i que no confia els resultats a manifestacions carismàtiques i sí en esdeveniments cridaners.

Tot i que sembla que es tracta d’una comunicació unidireccional no és així. Aquesta presència en mitjans mobilitza l’opinió pública i genera ressó. El que veiem és més aviat un vessant propagandístic per damunt de la voluntat informativa. Es fa notícia però, en aquest tàndem político-mediàtic, el que busca el partit és orientar les actituds de l’audiència.

Es projecta així la imatge desitjada configurada per l’assessor de comunicació (spin doctor) i és evident que aconsegueix l’èxit en la mesura que l’estratègia capta l’atenció dels mitjans i queda reflectida a la seva agenda. La noticia, a més, sembla neutral però hem de tenir sempre en compte els factors que afecten el resultat del missatge transmés (selectivitat de memorització i percepció) i l’efecte de la premsa de partit.

La vanguardia busca a més la participació del lector a través dels comentaris que aquest pot penjar en la web, la qual cosa permet a més l’avaluació prèvia de percepcions i actituds de la ciutadania en un acte de sinèrgia institucional. No es pot negar, no obstant, que s’implementa un tipus de periodisme ciutadà amb l’obertura d’un fluxe bidireccional de comunicació que genera ressó i aspira ingenuament a restituir la reflexió crítica. L’opció política ja no aposta per valors preconcebits sense estudi previ, no deixa res a l’atzar, escolta el públic i en aquesta tasca d’interès i apropament, de socialització interessada, incorpora issues populistes en su agenda pública.

En definitiva, els mitjans de comunicació són els grans creadors de realitat, alhora que el món virtual obre noves possibilitats a la projecció de les institucions i missatges polítics, facilita la velocitat de transmissió i destargetitza el consum dels mitjans.

Lorena Pérez

Ah! I pareu compte de les ETIQUETES

Ho tindreu clarament indicat a l'ENUNCIAT de la PAC1, però hi incideixo perquè HEU DE FIRMAR tots els vostres posts perquè aquests constin i siguin avaluables.

Jo he creat etiquetes (uns quants en aquest post i els altres en el de benvinguda... ja que l'eina no deixa posar-ne tantes només en un). Veureu que aquest post i l'anterior estan firmats per tots. Era pas necessari perquè no hàgiu de crear les vostres etiquetes vosaltres mateixos.

A partir d'ara jo ja signaré sempre només com a "Aira". La resta de vosaltres ho fareu amb el vostre cognom.

El procediment és mooooooolt fàcil:

Un cop escrit el vostre post, i abans de clicar a PUBLICAR per fer-lo públic, cal que a la mateixa finestra linqueu l’enllaç que diu MOSTRA-HO TOT (a sota). Allà se us desplegaran una sèrie de paraules subratllades. Són els nostres cognoms. Cliqueu el vostre i així quedarà identificat (PAS IMPRESCINDIBLE) el vostre escrit.

Endavant!