Entrevista a ALBERT RIVERA

ALBERT RIVERA - President de Ciutadans


Albert Rivera neix a Barcelona, l'any 1979. Va estudiar dret a ESADE, i amb vint-i-sis anys va fundar el partit de Ciutadans, l'any 2006.


Era mig matí, i em dirigia cap al Parlament, on m'havia citat l'Albert. Després d'una petita espera, una dona em va venir a buscar i em va demanar que l'acompanyés. Vam recórrer part dels despatxos, fins que es va aturar, va picar a la porta del de l'Albert Rivera i aquest es va aixecar de la seva cadira tot dient "Ara mateix estava a Facebook", em va fer dos petons i em va oferir seient. Abans de l'entrevista vam conversar una estona, suficient perquè em fes una petita imatge d'ell: L'Albert és àgil amb la paraula, intel·ligent i potser massa conscient que la imatge és molt important. Em va semblar el tipus de persona que fins i tot en la intimitat de casa seva manté les formes. Dóna la sensació que és aparentment accessible i simpàtic, però hi ha dos adjectius que el defineixen: Per davant de tot, és polític, però també advocat. Per a ell, tot som possibles votants, i per tant et sap vendre a la perfecció la seva imatge.


1.Pregunta: Què el va dur a dedicar-se a la política?

Resposta: Estava desencantat. La veritat és que el panorama polític a Catalunya i a tota Espanya era molt decebedor, i per tant va sorgir un manifest d'uns intel·lectuals, d'unes persones que jo respectava, llegia i seguia, que deien que calia una nova forma de fer polític i un nou partit polític. I m'hi vaig apuntar, com qualsevol ciutadà anònim que s'hi apunta. I a partir d'aquí, movent-nos per ciutats, per pobles...va sorgir tot una mica sense preveure-ho. Diria en general, que el que em va fer dedicar-m'hi era això: el desencant i el creure en la política: estava desencantat però volia canviar les coses.

2. P. Com valora els cinc anys en actiu de Ciutadans?

R: Jo ho valoraria com un notable. Hem aconseguit una cosa que semblava impossible en la política espanyola: que sorgís un nou partit a través de la xarxa, a través del carrer i no construit des dels despatxos. Jo crec que és un miracle democràtic: pocs recursos, a través de la xarxa, de pobles, etc. Es va construir una massa crítica i vam entrar al parlament. Punts forts i punts febles? Els forts: Que hem aconseguit entrar al Parlament, i tot i estar a dintre, allunyar-nos una mica de la dinàmica habitual: tenir personalitat pròpia i no seguir l'estela del que s'ha fet durant trenta anys. I els febles: Hem comés errors de novell, vas més amb el cor que amb el cap. Tens la part positiva de l'idealisme però potser la part d'experiència no la teniem.

3. P: Com afronta Ciutadans les eleccions del 22 de maig?

R: Per nosaltres és una oportunitat. No hem aconseguit entrar als grans ajuntaments: Barcelona, L'Hospitalet, Tarragona i tenim els reptes d'entrar en un d'aquests ajuntaments. I per altre banda intentar consolidar els bons resultats que hem obtingut en municipis i transformar-lo un regidor, dos regidors. L'objectiu no és tant per número de vots, sinó aprofitar la força i les esquerdes que hi ha.

4. P. Si en tant sols uns mesos des de la fundació de C’s vau aconseguir gairebé 90.000 vots , per què creus que a les eleccions del 2010 C's només va aconseguir aproximadment 110.000 vots? Creu que el missatge del partit que lidera no ha arribat a l’electorat?

R: Jo ho veig d'una altra manera: La realitat és que nosaltres vam aconseguir 110.000 vots, però sis mesos abans de presentar-nos les enquestes ens donaven 30.000 o 40.000 vots. Per tant vam passar de 40.000 a 110.000, jo crec que sí vam arribar a l'electorat, vam fer una bona campanya amb grup humà i a la xarxa es va treballar molt bé. I ara hem de consolidar aquests 110.000 vots i anar creixent. Segurament a les properes si fem bé la feina i no cometem errors de novell, podrem arribar a acostar-nos al 150.000 o 200.000. També passa una cosa: Ciutadans és el partit més perjudicat per la Llei Electoral: Ciutadans amb 110.000 vots tenim 3 escons, ERC amb 210.000 vots en té deu. És així i les normes són aquestes. Però partits com ERC, amb vuitanta anys tenen 210.000 vots, el PP amb molt més pressupost té 300.000 vots estar a un terç o meitat de vots de partits històrics, amb només quatre anys i pocs recursos...és un record.

5. P: Quines semblances hi ha entre Ciutadans i el PP?

R: Coincidim en alguns aspectes en el model d'estat: Ciutadans defensa model autonòmic, (el PP en teoria també), una Espanya descentralitzada, una Catalunya bilingüe i plural que respecti les llibertats individuals. No volem aixecar fronteres, ni independentisme ni sobiranisme. En això ens assemblem. La pregunta és per què el PSC no s'assembla a nosaltres en això. Jo crec que és la gran incògnita: aquesta dicotomia PSOE-PSC és molt estranya. C's, PP i PSC podrien coincidir, o haurien de coincidir per perfil de votant en defensar el model autonòmic, amb matissos. I el que sí ens diferencia del PP és el perfil ideològic: El nostre és un partit de centre esquerra progressista, no nacionalista i que defensa la llibertat individual, i el PP és un partit conservador, de dreta, i més tradicionalista.

6. Com veu la relació entre Ciutadans i els mitjans de comunicació?

R: Crec que ha canviat una mica perquè ens ho hem treballat. L'obertura de la TDT per una banda, juntament amb la pluralitat de diaris digitals més la proliferació de diaris en paper, ha fet que en petits mitjans puguis tenir lloc. A nosaltres ens salven els digitals: sortim més als digitals, que a La Vanguàrdia on no ens hi veuràs quasi mai. Ciutadans no hagués pogut néixer als anys 90: jo crec que l'obertura digital i les xarxes han permés que partits com Ciutadans o UPyD hagin pogut fer-se un lloc.

7. P: Ha mort la figura del polític com a orador?

R: Jo crec que s'ha perdut bastant, ho trobo a faltar bastant. Abans Alfonso Guerra defensava que no es pogués llegir i estic d'acord amb ell: els parlamentaris han de poder expressar-se, dir la opinió. Jo crec que ara s'ha burocratitzat, s'ha anat cap a la professionalització de la política en el mal sentit de la paraula: s'està perdent la part vocacional. No hi ha grans oradors. Al Parlament de Catalunya jo m'esperava que entrant amb vint-i-sis anys, aprendria molt i m'hi caben a la mà els diputats bons oradors dels que he aprés molt. Jo crec que Espanya en general i a Catalunya no valorem suficient l'oratòria, ni la comunicació ni les dots per comunicar.

8. P: Quins creu que són els adjectius que defineixen a un bon líder?

R. Jo crec que has de ser resistent, perseverant i has de saber que al final del camí hi ha llum,. També tenir un punt d'idealisme: creure en determintats valors i que es poden aconseguir. Creure en els objectius que et marques i sentit comú i honestedat. Si tu ets honest amb tu mateix és més fàcil que la resta vegin en tu un líder. La credibilitat, la honestedat i el sentit comú van molt lligats.

9. P: Per experiència què creu que és més important en els actuals debats televisius? De quina manera es guanya un debat?

R: Hi ha diferents estratègies: no és el mateix l'estratègia d'Artur Mas que tenia les eleccions guanyades, la de Montilla que les tenia perdudes i era el president, que la meva, que erem un partit petit, el primer cop que entravem i ens haviem de fer veure. Jo crec que al final un debat el guanya qui aconsegueix ser el centre del debat: has d'intentar que el debat giri entorn de la pilota que tu has posat, ser capaç que tothom focalitzi cap a tu, sigui per criticar-te, etc...La millor estratègia, des del meu punt de vista, és aquesta: intentar capitalitzar el debat. No pots passar inadvertit.

10. P. Actualment sembla que per dedicar-se a la política ja no calen idees: tan sols una imatge. Creu que és cert?

R. Crec que a curt termini és possible. I l'exemple és el senyor Laporta. Però a la llarga, o a mig termini la inconsistència pot acabar donant mals resultats. Jo crec que la política és forma i fons. I la forma pot donar bons resultats a curt termini, però si no hi ha fons t'acabes enfonsant. I per més que tinguis molt fons, si no tens una bona forma no entres: no acabes arribant a la gent o no et coneix la gent. Una cosa no es pot deslligar de l'altre.

11- P: Creu que els spin-doctors ajuden al polític o poden treure-li importància i presentar-lo com un titella sense opinió davant dels mitjans i l'electorat?

R. Jo crec que els assessors polítics són necessaris, però no pot ser que et treguin la personalitat, no pot ser que acabin modificant la teva conducta i espontaneïtat. Les coses s'han de treballar i preparar, les coses surten millor quan es treballen. El treball dóna fruits. Has de mantenir la teva personalitat, i si en tens, un assessor et millora i si no en tens l'assessor et pot arribar a convertir en un titella sense ànima.

12. P: Què en pensa de l'ús que es fa des de la política de les xarxes socials?

R: Sent molt radical, jo diria que d'aquí uns anys hauria de ser obligatori que els representats públics estiguéssin en contacte a través de la xarxa, m'és igual si és blog, twitter o facebook. Però al final la política no pot ser només avui: hi ha molts instruments per comunicar, censurar... A mi qui em voti em pot trobar a Facebook i Twitter on hi comunico la meva agenda: on estic, què voto, a quin mitjà estic perquè escoltin la meva opinió sobre quelcom. És un instrument magnífic. Penso que és la nova política. És una fantàstica eina per canviar la política,i de fet l'està canviat i la prova ha estat la campanya americana. Crec que el futur va per aquí.

13. P. Com veu el futur de la comunicació política?

R: A Espanya en general no es dóna prou importància a la comunicació política com als Estats Units, per exemple, on fins i tot se li dóna massa i arriba el un punt en que et decideixen tot: com has d'anar vestit, quina corbata has de portar...La pròpia política és més important que el propi contingut. El futur? Si arribem a filar tant prim que et trïin el color de la camisa, les paraules te les faci dirtelepronter, el dia que això es generalitza potser haurem de tornar a una certa autenticitat: la gent voldrà polítics més vius, espontanis i autèntics.

Salutacions a tots,

Aída Pallarès.

Entrevista a Marc Gafarot i Monjó

Marc Gafarot i Monjó és un consultor polític que fa molts anys que està vinculat al món de la política. Natural de Palamós, com jo, actualment és Secretari d’Organització de Convergència Democràtica de Catalunya en el nostre municipi. També treballa a l’àrea internacional de CDC.

Ha treballat, a més, com a assessor polític al Parlament Europeu.

Vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar-me telefònicament amb ell i amb les seves paraules i la manera d’expressar-se em va demostrar ser, a més d’amable i agradable, una persona de grans coneixements polítics.

Aquí us deixo l’entrevista.

1. Quina ha estat i quina és la teva relació amb el món de la política?

La primera experiència que vaig tenir en la política va ser treballant durant 7 anys en el Parlament Europeu, com a asessor parlamentari de tres diputats. Vaig estar treballant en dues comissions diferents: la de Cultura i Educació i la de Desenvolupament.

Actualment a nivell polític sóc militant de Convergència Democràtica de Catalunya i Secretari de la organització de Palamós, és a dir, la persona que s’ocupa de l’estructura del partit i la militància en aquest municipi. A més, estic en l’àrea d’internacional del partit.

2. Des de la perspectiva de l’àmbit de la publicitat i les relacions públiques estem estudiant la part més estratègica de la política. Potser per la influència que exerceix la política americana, amb figures com la de l’Spin Doctor, que cada vegada té més força aquí, últimament es considera la política un negoci més que tracta de vendre un determinat producte o una idea. Des de dins de la política també es veu així?

Considero que aquesta pregunta té una resposta ambivalent.

Hi ha molta gent que pensa que l’evolució de la política ha de seguir aquest camí, essent cada vegada més professionalitzada. Hi ha una gran corrent que veu molta importància en aquesta figura dels spin doctors i considera que ens hem de fiar d’aquests contínuament.

Penso que aquesta posició és del tot respectable però de manera parcial. No veig que la política, o la figura dels spin doctors treballin d’una manera interessada en el sentit egoista; podria ser-ho, però no té per què ser així, o no hauria de ser així.

Considero que la ideologia, el sentiment i els valors són encara molt importants, i aquests són compatibles amb el fet que, puntualment, pugui acompanyar-los la tasca d’un spin doctor.

3. Actualment la imatge d’un líder és més important que el propi missatge que pretén comunicar?

La imatge és important des del principi dels temps. Si em permets, posaré un exemple dels anys 60: l’històric debat entre Kennedy i Nixon. Aquest va te tenir una doble versió que va ser molt significativa. En el debat de la ràdio va guanyar Nixon; en el de la TV, Kennedy. En un principi el candidat favorit era Nixon, però el guanyador de les eleccions va ser Kennedy.

No sé si la imatge va ser tan decisiva en les eleccions finals, però sí que va permetre a Kennedy guanyar més electors. Kennedy era més modern en el seu discurs (com ha passat recentment amb Obama i el seu carisme) i tot i tenir una edat semblant amb Nixon, aquest darrer havia cuidat menys la seva imatge. Potser el fet de que Kennedy s’hagués afeitat just abans del debat i Nixon ho hagués fet al matí era més rellevant del que es podia pensar.

En definitiva, la imatge, les formes i l’expressió són fonamentals, sens dubte.

4. Un líder polític neix o es construeix?

Amdues. Tenim diferents exemples i referents que ens mostren que es poden donar els dos casos.

A Catalunya tenim un animal polític, de naixement, com va ser Jordi Pujol, que vivia per la política. Però també últimament han aperegut polítics que s’han anat formant amb el temps.

Els dos casos són lícits.

5. Aprofitant que fa poc hem passat unes eleccions autonòmiques i que les municipals estan molt a prop, se’m planteja la següent pregunta: un partit polític segueix una estratègia constant al llarg d’una legislatiura o la seva estratègia va canviant en funció de les eleccions o altres esdeveniments?

Un partit organitzat, seriós i preparat ha d’estar en campanya constantment. Però està clar que abans d’unes eleccions aquesta campanya és diferent; és una qüestió d’intensitats. Les formes i el missatge, provablement, s’acosten més al “populisme”, tractant d’arribar més a la sensibilitat de la gent.

Però el cert és que un partit ha d’estar en constant tensió per funcionar bé i aconseguir bons resultats.

6. De vegades fan més por els mitjans de comunicació que els partits rivals? Poden a tenir més poder?

Els mitjans de comunicació poden ser molt decisius. Es tracta del quart poder i, més ara, amb la revolució que estem vivint amb la força d’Internet.

Tenen tanta importància que sí que poden arribar a ser decisius. En tenim un exemple recent, amb les conseqüències de l’11-M, quan els mitjans de comunicació opositors del Partit Popular van desenvolupar un rol al marge del partit del Govern del partit d’Aznar. Aquell fet va tenir una gran rellevància en les eleccions que van tenir lloc pocs dies després.

I trobaríem molts més exemples en el context de democràcia de lliure opinió.

Ara bé, afirmar que els mitjans tenen o poden tenir un paper més preponderant que el de la oposició significaria que la oposició té molt poc talent.

Tant com poder desenvolupar un paper mes preponderant que la oposición no, perque signifiraria que te poc talent. Peró si que molt imortant. Diferents exemples, sempre en context de la democràcia de lliure opinió, està clar.

7. Estem vivint una revolució en el món de les xarxes socials. Podran aquestes acabar amb la desafecció política que afecta la nostra societat i, en especial, els més joves?

Les xarxes socials estan essent molt importants, però no tenim una prova prou empírica o prou sòlida per poder determinar el seu paper en el món de la política perquè es tracta d’una eina massa recent. Està clar, però, que en un sistema d’opinió lliure com el que hi ha en la democràcia sí que renoven, canvien i revolucionen el panorama polític de la societat.

Ho estan essent. No tan clar pq no tenim une prova prou empírica o prou sòlida. Sistema d’opinió lliure com democracia si que renoven, canvien i revoluciona el panorama polític de la societat.

Avui amgar coses es molt mes complicat del que havia estat fins ara. I això ho evidencia la societat. S’ha pogut comprovar recentment amb el cas de Wikeless.

8. Has tingut la oportunitat de treballar a nivell europeu, a nivell autonòmic i a nivell local. Quines diferències destacaries entre el treballar a la UE i treballar a casa?

El registre canvia. El Parlament Europeu, on vaig treballar, encara no gaudeix de la competència que pot tenir el Parlament espanyol o catala. No hi ha un Govern a qui defensar o oposar-te. Tampoc hi ha un rol de grup parlamentari. Es tracta de diferències temàtiques. En el Parlament Europeu es valoren principis mes generals, mes filosòfics. A casa nostre ens basem més en àmbits concrets i en legislació.

Ens seguim trobant pel blog.

Cristina Albiol Tauler

Entrevista a Maria Llorach, consultora de comunicació política

Maria Llorach és periodista, especialitzada en comunicació institucional. Ha ocupat diferents llocs de responsabilitat al Congrés dels Diputats i a la Generalitat de Catalunya. Actualment assessora diferents partits i candidats com a consultora independent. 1. Quin ha de ser el perfil i les habilitats d'un assessor en comunicació política? Considero que l'assessor en comunicació política ha de tenir una formació multidisciplinar: tan política com periodística i ha de ser especialista en el disseny d'estratègies. És essencial perquè l'assessor és l'encarregat que el missatge del polític connecti amb el seu votant. Ha de ser un professional que conegui el funcionament dels mitjans de comunicació i el tractament de les noticies en els diferents mitjans: ràdio, premsa, televisió, xarxes socials... per poder tenir capacitat de construir mediàticament l'agenda política i posicionar el polític o candidat. També ha de controlar i saber qui és qui dins dels partits i veure com es cuina el poder a les diferents formacions polítiques per tal de poder dissenyar estratègies sòlides i relats coherents. Són els directors d'orquestra i han de dirigir i coordinar un equip per aconseguir que el candidat guanyi les eleccions. Com diu Jaume Durán Barba: "un consultor polític és algú que es guanya la vida treballant en aquest ofici i no un periodista, publicista o ramader aficionat a la política, que té el hobbie de les campanyes electorals" 2. A Catalunya està reconeguda la tasca dels assessors polítics de la mateixa manera que a EEUU o a Sud-amèrica? A Catalunya encara hi ha molta feina a fer en aquest senti. Fins ara, els partits escollien per aquesta tasca a persones de la seva màxima confiança que en moltes ocasions no tenien una preparació específica. Els partits prioritzaven a determinats quadres perquè tenien una base ideològica sòlida i coneixien el partit per dins. Aquests es basaven en el que deia l'executiva i acabaven enfocant les estratègies en funció del partit. Mica en mica aquestes tasques es van professionalitzant i cada cop més els partits busquen a professionals de la comunicació política. D'altra banda, els dirigents polítics ja comencen a entendre que la comunicació política no és propaganda, ni publicitat, ni manipulació, ni adoctrinament. La comunicació política es basa en un gran respecte pel que opinen els ciutadans. Aquest canvi de concepció ha estat possible gràcies a la influència de campanyes com les del president Obama que han comportat un punt d'inflexió. També la desafecció i la desacreditació de la política que ha patit la nostra societat en els darrers anys ha tingut molt a veure. Els partits han de valorar als consultors polítics pels seus coneixements tècnics, per la seva experiència i no per tenir un carnet de militant. 3. Quina és la base per exercir un bon lideratge? Darrerament se'n parla molt sobre el lideratge polític i quines han de ser les característiques d'un líder. Ara, més que mai, necessitem polítics que es formin i que estiguin capacitats per exercir realment de líders polítics. L'expert, David Gergen, cita set lliçons claus per a un bon líder: 1. El lideratge comença des de dins: el líder ha de tenir una gran competència i intel·ligència emocional però, per damunt de tot, ha de ser íntegre. 2. El líder ha de tenir un objectiu clar. 3. Ha de tenir capacitat per persuadir. 4. Ha de tenir habilitats per treballar dins el sistema. 5. Un començament ràpid i segur. 6. Ha de rodejar-se d'assessors capacitats i prudents. 7. Ha de ser fons d'inspiració perquè altres polítics puguin assolir els objectius. 4. Quins són els passos per dissenyar una campanya? Els passos essencials són: 1. La investigació: quantitativa (enquestes) i qualitativa (focus group). 2. L'estratègia: Les enquestes ens ajudaran a dissenyar l'estratègia. 3. El missatge: ha de ser creïble i real i ha de respondre a les necessitats del votant. 4. Aplicació. 5. Quin paper desenvolupa la televisió en la comunicació política en aquests moments respecte a d'altres mitjans, tradicionals o moderns? Considero que la televisió és el mitjà estrella. Són molt més efectius 15 segons en aquest mitjà que tres articles d'opinió, dues entrevistes de ràdio o una activa presència a les xarxes socials. El valor de la imatge i la creació de relat a través de la imatge és fonamental per posicionar un polític.

Entrevista a un regidor del PPC

Adjunto l'entrevista que he realitzat a David Mejía, que amb 26 anys ha estat 4 anys regidor i portaveu del PPC per a l'ajuntament de Vilassar de Dalt.

• Has estat 4 anys treballant per Vilassar de Dalt des de la posició de portaveu del PPC i regidor de l'oposició a l'Ajuntament. Què et va portar a endirsar-te en el món de la política? Ha valgut la pena aquesta dedicació? Què és el principal que t'emportes d'aquests 4 anys?

Desde que tenia 16 anys que m'ha interessat la política. A casa sempre s'ha parlat molt de temes politics, i quan tenia 18 anys vaig decidir donar el pas i afiliarme al PPC. Crec que aquests 4 anys han estat una experiència molt positiva ja que he pogut transmetre des de l'ajuntament aquelles posicions en les que crec. Poder decidir sobre aquelles qüestions que afecten al poble i treballar per la gent del teu municipi realment és un privilegi.

• És ben sabut que ser del PP a Catalunya no està molt ben vist. Això ha suposat una trava més en la realització de les teves tasques municipals?

Sempre he dit que el PP té un problema de comunicació, i a Catalunya encara s'accentua més. Fa 4 anys, quan vaig ser escollit regidor em vaig fixar com a objectiu aconseguir que la imatge del Partit varies. I crec que avui dia qualsevol de les formacions polítiques de Vilassar estaría disposada a arribar a acords de gfovern amb el PPC.

• Com influeixen les directrius de la direcció del PP en la política local? Teniu marge de maniobra o esteu molt limitats?

Evidentment, la direcció del PPC et transmet unes directius orientades al posicionament del partit, però a la pràctica. el marge que tens desde la teva posició municipal és molt gran, i adaptes els posicionaments a la realitat del teu poble.

• Com es viuen unes eleccions generals o autonòmiques en l'àmbit local? El resultat de les últimes autonòmiques, on el PP va pujar de manera clara, us beneficia?

Les eleccions autonòmiques i generals no es viuen amb tanta intensitat com les municipals. Però evidentment la tendència dels resultats d'aquestes, és un indicatiu de com treballar i quins poden ser els resultats de cara a les eleccions municipals.

• Els mitjans són clau per determinar l’agenda pública i política. Com s’aconsegueix influir en l’agenda mediàtica? Creus que és diferent en la política local?

Els mitjans son importants per poder arribar a tothom. Però en la política municipal el que realment la gent valora és la teva proximitat enfron ells.

• Com s’adapta l’estratègia de campanya en funció de la major o menor cobertura dels temes i dels candidats?

Has de mirar els recursos que tens i les possibilitats que t'ofereixen aquests recursos. A partir d'aqui s'ha de treballar per donar el màxim rendiment a aquests. En un municipi, l'estrategia es basa en tenir una proximitat als veïns. Si aquesta l'has tingut durant els 4 anys, és molt més fàcil aconseguir que l'estratègia que et marquis tingui millors resultats.

• Des de fora dóna la sensació que els polítics tenen mitjans afins i que hi ha mitjans que tenen un candidat favorit. Com et movies tu i el partit que representaves en aquest escenari?

Bé, la veritat és que sempre hi han mitjans que són més afins i per tant la repercusió que et donen és més gran que potser d'altres. Però crec que és important aconseguir la teva quota a tots ells perque d'aquesta manera arribes a totes les persones tinguin la ideologia que tinguin.

• Creus que la lluita per aparèixer en els mitjans ha convertit la política en un espectacle i que és més important la imatge que el discurs? No creus que això és el que allunya la política dels ciutadans?

En el meu cas no. Tens raó quan dius que la imatge és important. Però aquesta ha de venir acompanyada d'un discurs coherent i fàcil d'arribar a la gent. Quan es troba l'equilibri és quan la gent rep al polític d'una manera més positiva.

• Com es mesura la resposta dels ciutadans a les polítiques o propostes que duen a terme els diferents grups municipals? Es fan enquestes o és un tema de "feeling"?

A vilassar, al ser un poble de 9000 habitants no es fan enquestes. Per tant el deixes quiar per la resposta dels ciutadans en el dia a dia.

• Com t'apropaves tu als teus veïns? Com aconseguies transmetre el teu missatge?

Doncs m'apropo anant "porta a porta" per saber quines són les seves preocupacioins. Penso que és la millor manera. Has de ser accesible a ells i donar una imatge de que ets un ciutadà igual que ells, i que tens les mateixes preocupacions.

• Quines característiques ha de tenir un bon líder polític? Em podries posar un exemple?

Crec que ha de ser un bon comunicador, proper,amb bona imatge, i amb molta sensibilitat amb els problemes reals de la gent, Per mi exemples de bons polítics poden ser Obama, Montserrat Nebrera o Alvaro Uribe...

• Quins passos es segueixen per a l'elaboració d'una campanya? S'adapta l’estratègia al llarg de la campanya per assegurar el vot dels teus i captar els indecisos?

Durant els 4 anys que portes treballant veus les carències que existèixen al poble, les necessitats que et reclamen i les possibilitats econòmiques reals que disposes. A partir d'aqui començes a elaborar la teva campanya.

• De l’1 al 10, com valores la resposta que donen els polítics als problemes dels ciutadans? És diferent en el món local que a l’autonòmic o el nacional? Per què?

Depèn del polític. A nivell municipal la resposta és molt més directe perque és més propera. Per tant es visualitza d'una manera clara. En canvi en l'autonòmic i nacional costa més de palpar la feina feta.

• Què creus que hauria de canviar per aconseguir un major apropament?

Crec que s'hauria de deixar de banda els interessos de partit i buscar realment els interessos reals dels ciutadans. Els partits polítics tenen una estructura massa jerarquitzada i tancada. Crec que tot aniría millor si hi haguessin llistes obertes.

• Twitter, Facebook, xarxes socials en definitiva que serveixen per capitalitzar futurs votants. Com valores la irrupció d'aquestes eines i quina incidència real creus que tenen dins les campanyes polítiques?

Aquests mitjans de comunicació són genials. És una manera d'estar conectat amb la gent d'una manera directe i diària. A través d'ells la gent et pot conèixer millor i saber quina és la feina que fas en el dia a dia.

Dolors Bassa (Torroella de Montgrí, 1959), de formació mestra i psicopedagoga; de professió Secretaria General d’UGT a comarques gironines; regidora de les àrees de Promoció Econòmica i Acció Social a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i L’Estartit; bloguista, facebookera, (potser properament piuladora), entre moltes altres: dona, mare, amiga, filla... dinàmica, apassionada, activa, emprenedora, enèrgica, amb ganes d’aprendre i ensenyar....

Dolors,

1. Vols afegir algun altre adjectiu o modificació a la teva breu entradeta descriptiva?
sí ,més ganes d’aprendre que d’ensenyar, començo a piular ...)

2. Quan vas començar la teva aventura política? I sobretot perquè? Què o qui et va impulsar/motivar a fer-ho?
Des de molt jove he participat en entitats municipals i des de la democràcia havia donat suport als projectes d’ideologia d’esquerres del meu municipi , al mateix temps que a nivell supramunicipal he tingut clar la construcció social i nacional del meu país : Catalunya

Entrem en la matèria de l’assignatura i centrem-nos en temes de comunicació política:

3. Quina és la teva opinió sobre les campanyes electorals actuals? Actualment aquestes campanyes s’han convertit en campanyes de màrqueting y comunicació estandarditzades on el producte a consumir no és un “producte” sinó un “candidat”.
No responc

4. Darrera alguns candidats despunten els assessors d’imatge, assessors de comunicació no verbal, assessors de dialèctica i retòrica... els anomenats Spin Doctors. Què opines al respecte? Veus important o interessant la figura d’aquests assessors?
Crec que sí que calen els assessors per fer un relat electoral combinat del relat personal, el de la ciutat o municipi i el de l’elecció i fer que els tres encaixin i siguin creïbles però sobretot cal un bon diagnòstic per no errar l’estratègia i aquest no es pot fer a nivell subjectiu i personal sinó que cal veure-ho des de fora a nivell tècnic i objectiu.

5. Creus que s’ha perdut amb els anys l’essència del polític que parlava, opinava i argumentava donant a conèixer la seva faceta i opinions més reals?
Sí crec que s’ha perdut l’eloqüència dels líders polítics , l’emotivitat dels grans discursos . Ara en la majoria de les vegades són estratègies i les opinions són a curta distància només per l’elecció. És quelcom del que crea desafecció .

6. La figura d'un bon assessor polític o la intervenció dels mitjans de comunicació són claus per fer una bona comunicació política i guanyar unes eleccions?
Crec que sí, tot i que en la realitat els mitjans de comunicació estan condicionat massa a qüestions econòmiques, però malgrat tot vivim en l’era de la comunicació i la seva intervenció és clau. Els assessors són importants per objectivar .

7. Què consideres més efectiu a nivell de comunicació política a dia d’avui: les trobades amb líders d’opinió, el meetings, les aparicions públiques a mercats, places, fires..., el porta a porta i els mítings o que el polític tingui un blog, un perfil al facebook, vídeos al youtube, un compte al twitter i altres eines 2.0 que puguin oferir-nos les noves tecnologies?
Crec que és important les aparicions públiques o les trobades per la visualització i conèixer la imatge del líder però les noves tecnologies ens ofereixen les eines per plasmar directament les idees, la força comunicativa si és coherent amb el missatge es veu augmentada i arriba a persones que no són pròpiament de l’entorn per tant augmenta l’eficàcia , tot i que cal tenir present que “sempre queden escrites” i per tant són punt de referència en tot moment.

Dolors, tu tens un blog des de fa més de 4 anys.

8. Què et va dur a decidir obrir aquest canal de comunicació?
Per la meva tasca en el món social i laboral del sindicat UGT, i la meva responsabilitat a nivell de tota la demarcació de Girona, pensava que tenia idees per intercanviar , volia fer arribar informació a més persones que les que veig cada dia, però a l’hora volia que els comentaris que em fessin m’ajudessin a canviar les estratègies que anàvem adoptant segons el moment. Pràcticament puc dir que m’hi va portar l’entusiasme per les noves tecnologies i a l’hora pels continguts sindicals.

9. Quines eren les finalitats del blog inicialment? Creus que has complert els objectius?
Crec que sí , tot i que en blog cal tenir més constància , perseverança i temps que en el facebook o el twitter i de vegades manca temps a dedicar.

10. I ara, quines són les finalitats del blog? Han canviat o són les mateixes que quan el vas començar?
Continuarien sent les mateixes tot i que faig molts menys post que en un principi. He passat d’escriure pràcticament dos post a la setmana a escriure un post al mes

11. A qui anava i/o va dirigit el teu blog?
No responc

12. La majoria de les entrades del blog són relacionades amb temes de la teva feina. Tot i que de tant en tant hi ha algun post relacionat o dedicat a Torroella, són molt poques entrades del teu blog relacionades amb temes del teu càrrec polític al consistori. Això és degut a que no creus en les possibilitats de comunicació política a través d’un blog? O és per altres motius?
Sí ,que crec molt en les possibilitats de comunicació política però he prioritzat el blog per la feina. De fet en la feina, sóc la màxima representant a nivell de l’organització (i en canvi a nivell municipal seria l’alcalde), i a nivell municipal arribo a moltes més persones , són més properes (de fet m’és més complicat explicar els continguts sindicals a nivell de tota la demarcació que no els polítics a nivell de municipi, que tinc més plataformes socials d’intercanvi, a nivell municipal utilitzo molt més el facebook que arriben més ràpidament i puc crear un feedback més real).

Per altra banda tens un perfil al facebook amb més de 1200 amistats. Em fa pensar que sí creus en les oportunitats que ens brinden les noves tecnologies en matèria de comunicació.

13. Què et va motivar a donar-te d’alta del facebook? L’utilitzes com a eina de comunicació política?
Veure la facilitat de plasmar el contingut, la interacció que permet, molt més directa activa i personal que el blog. També cal dir que és molt més fàcil, penses, escrius o llegeixes i contestes (no cal massa reflexió). Em propicia el diàleg i em possibilita més el feedback a nivell real que el blog. És més fàcil actualitzar-lo constantment.

14. Has sentit a parlar del twitter? No em consta que l’utilitzis. Estic segura que en algun moment t’has plantejat utilitzar-lo. Perquè has descartat aquesta opció?
No està descartada , tinc perfil Twitter i ara començo, sóc seguidora de força gent i de moment l’utilitzo per rebre informacions, faig molt poques piulades. La veritat és que no m’hi he entretingut massa, tot i que els companys em diuen que m’entusiasmarà i que seré una fervent seguidor. Ja m’hi posaré. Ho tinc previst per vacances de setmana santa, entretenir-m’hi.

Ja per anar tancant l’entrevista, a tu se’t considera una professional qualificada, treballadora incansable, amb conviccions i opinions clares i concises i que desprens una energia i dinamisme innats.

15. Creus que són qualitats que ha de tenir un líder polític? Quines creus que són les qualitats que hauria de tenir un líder polític?
Un líder polític crec que ha de tenir clar que és un servidor per un temps del seu municipi o ... , que ha d’escoltar a les persones per crear el relat, que ha de treballar molt però a l’hora ha d’entusiasmar, convèncer per transformar a millor qualsevol tasca, ser convincent en les idees i recolzar-se en els valors, en definitiva ha de ser coherent en el personal, la història, el missatge però sobretot ha de saber comunicar-ho.

Dolors, moltes gràcies pel temps que m’has dedicat.

Santiago Riera Lloveras

Entrevista feta a Santiago Riera Lloveras, periodista, que ocupa el càrrec de Coordinador de publicacions de premsa tècnica en el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

La figura del líder de partit és molt important. De fet, en l'actualitat, es dóna un elevat grau d'identificació del polític amb la institució mateixa i s'imprimeix una alta dosis de personalització. D'aquesta manera, es barreja la imatge privada amb la imatge pública i el tarannà del líder impregna la realitat del grup.

A més, les actituds del líder cap a la realitat ciutadana i el seu interès per les preocupacions reals i quotidianes de l'electorat, són projectades a l'exterior amb la voluntat de guanyar la seva confiança i persuadir-lo, per a guanyar el seu vot als comicis.

Donada aquesta realitat, és evident l'interès que aquesta figura política desperta tant a nivell mediàtic com particular. I és per això que l'entrevista que llegireu a continuació pren com a eix central la figura del líder polític i la projecció social de la seva imatge.

1. Que entén per lideratge?
La capacitat o condició de líder. La persona que pot liderar una grup, un partit o un conjunt de persones amb objectius comuns.

2. Com es coneix un líder polític? El lider polític es crea o ha d'oferir una personalitat carismàtica?
Es coneix per la seva capacitat de liderar. Es pot crear del no res, mitjançant l’aprenentatge de tècniques, però si té una personalitat carismàtica té més possibilitats de lideratge.

3. Quin paper juga actualment la premsa massiva en l'entramat polític?
La premsa té una influència decisiva en la opinió pública, per la capacitat de crear opinió. Però no s’ha d’oblidar la televisió i la ràdio, que tenen encara una major incidència en en el gran públic.

4. Creu que és contraproduent la premsa de declaracions?
Hi ha un excés de premsa de declaracions i manca més una premsa de notícies polítiques i d’interpretació de les declaracions. Basar tota l’actualitat política en declaracions resulta molt més senzill que anar més enllà de les paraules oficials dels polítics.

5. Com s'enfronta la comunicació política al temps de crisi?
Resulta molt complicat fer arribar a l’opinió pública missatges que comportin mesures impopulars. En aquests casos, alguns experts en comunicació política opinen que és millor dir la veritat i des de l’inici, sense subterfugis, encara que això pugui provocar rebuig.

6. Què opina de les limitacions que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) als espais publicitaris en campanya?
No conec prou el contingut general de la llei, però penso que els espais publicitaris en campanya s’han de regular. Una altra cosa diferent és obligar a fer blocs electorals informatius amb criteris només de temps i no només amb criteris periodístics.

7. Quina és la regla bàsica de tot bon polític?
La capacitat de comunicació, que sens dubte marca la imatge que d’ell té la població.

ALISTAIR CAMPBELL. UN SPIN DOCTOR PROTAGONISTA DE LA HISTÒRIA.

Alastair John Campbell, nescut al 25 de Maig de 1957, és mundialment conegut pel seu assessorament polític al president britanic Tony Blair entre els anys 1997 i 2003.

Havent estudiat llenguatges moderns, els seus inicis professionals són dins del mon del periodisme, en conret petits diaris locals de la pòblació de Keighley, Yorkshire, arribant fàcilment al Daily mirror traslladant-se a viure a London com a corresponsal polític. Així doncs, en 1994, Campbell va ajudar aa entrevistar els tres candidats a líders del partit Laborista, en aquells moments ja en tenia vincles amb Tony Blair.

Quan Tony Blair quanyà les eleccions internes del partit en 1994, Campbell va entrar a treballar com a portaveu del partit, tenint una participació molt activa en les eleccions de 1997. Quan Blair va ser elegit primer ministre, Campbell va ser elegit portaveu de govern. Però de veritat la gran influència de Campbell es pot veure a partir de la reelecció de Toni Blair en 2.001, quan és nombrat “director de comunicación i estratègia del primer ministre.

En 2.003 va esclatar la gran polèmica envoltant a Alastair Campbell, provocada per un Dossier de premsa sobre l'ocultament d'armes de destrucció massiva d'Irak i abussos de drets humans del govern de Saddam Hussein. El dossier donava a entendre que estava bassat en reports de l'inteligència militar però bona part del mateix estava basat en un asticle d'internet nde Ibrahimm Al-Marashi. Els fets van sortir a la llum i va empitjorar la situació amb l'aparició d'un altre dossier anterio. Es va destapar per un comentari off the record, de l'expert en armes i inspector de la ONU David Kelly en una entrevista de la BBC al reporter Andrew Gilligan. La controvèrsia és va escalar amb el presunte suicidi i misterios mort del científic . El que mai s'ha perdonat a Campbell és que incloués evidències d'armes de destrucció massiva en Irak. Manipular l'opinió pública per justificar la guerra d'Irak. Lo pitjor és que la mort de D. Kelly podia haver-se evitat si el sr. Campbell no haguera fet tanta pressió per que es fes el nom de Kelly públic.
Tots aquests fets van originar la caiguda de Alastair campbell com a portaveu el 29 agost de 2.003. No obstant va treballar pel partit laborista en la campanya de 2.005, tot i què sense cap títol oficial, va ser director de comunicacions..
Però què fa de Campbell un spin doctor? Va actuar com a tal en els fets de 2.003? es va passar de la ratlla?
Segons la definició en la Wikipèdia de Spin Doctor, és una forma de propaganda aconseguida mitjançant una interpretació de l'opinió pública en favor d'un determinada organització o imatge pública. Mentre la definició tradicional parla de representació dels fets moltes vegades els spins utilitzen tènciques manipulatives. Spin moltes vegades s'associa a conferències de premsa (especialment del govern).

Primer analitzarem si algunes de les tècniques dels spin doctors han sigut utilitzades per Campbell. Una de elles és la negació no-negada: així doncs per exemple Tony Blair va fer un gran exemple quan en una entrevista, li preguntaren “El partit del Labour pujarà les taxes de les universitats? I la resposta va ser, “El partit laborista no té plans per a per a introudir augment de les taxes de la universitat”. No tindre plans no vol dir no augments. Així doncs en 2.005 es van augmentar 3.000 pounds les taxes de la universitat pel partit laborista.. El govern va aclarar que els “no plans” no eren fins al final de la legislatura.

Una altra tècnica és el “cherry picking”, o escollir només els fets i dades que recolcen la seva posició. És clar que amb el tema dels informes d'armes de destrucció massiva es van escollir i reagrupar diferents ifnormes, d'una forma exagerada.

"Frasear o parafrasear" de forma que s'assumeix la veritat no comprovada, també anomenat: La falàcia de les múltiples questions i bàsicament consisteix en presentar evidències i suport en busca d'una conclusió recomanada en comptes d'assumir la conclusió lògica del assumpte. També el cas de les armes de destrucció massiva, la campanya mundial que va fer Tony Blair per convencer al món senser amb les seves proves d'armament de destrucció massiva. Es tracatava de crear una opinió pública més que assumir el fracàs o simplement acceptar la inexistència.
Finalment una altra tècnica molt utilitzada pel gavinet de prensa de Tony Blair durant l'època Campbell per manipular la opinió pública era la de retrasar la informació negativa i intentar ocultar-la en la sombra d'informacions més possitives. Així doncs Jo Moore, jefa de prensa del govern de UK, va crear controversia al filtrar-se un email el dia de l'atac a les torres gemelas amb la frase “és un bon dia per traure tot allò que volem enterrar en notícies”, al final va haver de dimitir, per repetir-se la història amb la mort de la princesa Margarita.
Un cop demostrat que tot el comportament del govern de Tony Blair a nivell comunicació estava guiat per la forma d'actuar d'un spin doctor molt “agressiu” i manipulador com Alastair Campbell. Seguidament donat què es va veure superant popularitat i escàndol al mateix primer ministre, i la seva manipulació se li va tornar contra ell, analiutzem una mica més els errors i fets del senyor Campbell en aquesta crisi.
Tot va començar quan Alastair Campbell va recibir una trucada de telefon en mig d'un partit de Wimbledon, en 2.003 en que se li avisava des de la BBC, demanant-li una siculpa sobre el informe exagerat d'armes de destrucció massiva, o en 45 min. Emitirien el dossier en TV.. Seguint la doctrina dels spin doctors de Clinton, de la “velocitat mata”, el mateix Campbell en aquell moment va dictar una contrarrèplica agresiva en comunicat. Primer error no assumir una conclusió sino mantenir-se dur buscant una altra conclusió, les armes estaven !!!! (aquí era massa tard). Es va donar compte de que la seva nota no va aconseguir que sortis en totes les notícies. Li va demanar llavors Chanel Four una contra rèplica (la qual la oficina de premsa la va rebutjar) i ell va acceptar. Segon error, mantenir la “defensa de lo indefensible”i fer-ho al mateix moment que surt la notícia contrària, sense temps per busca rnous arguments o aportacions de dades.
I suma i sigue, el gran error de Campbell va ser primer no acceptar la evidència i següent tindre una actitud agressiva contra els mitjans de comunciació intentant canviar la versió dels fets en la seva conveniència.

Miquel Brines

En primera persona, Alberto Nuñez Feijoo

A les eleccions autonòmiques de l'any 2009 a Galicia, el candidat i actual president, Alberto Nuñez Feijoo va haver de superar la barrera del desconeixement i del distanciament envers uns ciutadans que durant molts anys només havíen conegut la figura, gairebé presidencialista, d'en Manuel Fraga.
Com a interessant tàctica dins d'una estratègia global per donar notorietat al nou candidat i fer-ho proper, el PP gallec va produir un vídeo de baix cost però d'alt contingut emocional amb testimonis de familiars i amics del candidat.
Veure:
http://www.youtube.com/watch?v=hXbEMCBWR3M&playnext=1&list=PL54133623C84E132

Amb aquest audiovisual es volia transmetre una imatge més jove i fresca però sense renunciar a uns valors.
Un clar exemple de la personalització de la política (J.L. Dader) com a hipersimbolització (excés de simbolització) o com a mitificació tan per idealitzar (objectiu d'aquest vídeo) com per destruir o estigmatitzar en altres casos. Uns fets que posen de manifest, un cop més, que en la creació de la imatge del candidat el com està per damunt del què.

MIQUEL ICETA: 30 ANYS DE MILITÀNCIA POLÍTICA.

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) arribà de jove al món polític, eren finals del 70 una de les èpoques més mogudes del activisme polític, en concret com ell esmenta “Hi vaig arribar per l'interès que em desvetllava la transició espanyola. L'any 1977 tenia 17 anys i tenia ganes de participar en els inicis de la democràcia.” En aquell any es va afiliar al Partit Socialista Català ( no podia votar a les eleccions espanyoles per no tenir 18 anys i va esperar les catalanes per l'afiliar-se). D'aquells anys han sortit grans dels polítics actuals, i el idealisme era enllà.“Crec que es podria qualificar de fet vocacional en la mesura que el compromís polític d'aleshores es manté intacte” diu el Miquel .

A continucació lL'any 1978 vaig passar a les Joventuts Socialistes de Catalunya, branca juvenil de la Federació Socialista de Catalunya (PSOE). A partir de 1978 va seguir el procés d'unitat socialista tant a la Joventut Socialista de Catalunya com al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) on encara milita en càrrecs públics, en comncret és l'actual Viceprimer secretari i portaveu del partit

D'aquesta trajectòria no en pot olvidar moments que recorda amb especial intensitat: com quan (per carambola) el van elegir membre de la Comissió Executiva Nacional de la Joventut Socialista de Catalunya l'octubre de 1978, el cop d'Estat del 23 de febrer del 1981. Com altres moments d'èxit i progrés polític com la seva elecció com a regidor de l'Ajuntament de Cornellà el 1987 i la seva designació com a Director General en el Gabinet de la Presidència del Govern d'Espanya l'any 1991.

Quan parlem de comunicació política es pot veure que domina el tema, que li agrada..”Realment el meu primer contacte amb la comunicació política va ser la campanya de les eleccions municipals de 1983 a Barcelona, En aquells moments jo era membre de la Comissió Executiva del PSC de Barcelona, adjunt al secretari d'organització i responsable de campanya”. Així doncs, des de pràcticament el començament del PSC com a partit polític ha participat a l'aparat de comunicació del partit. (recordem de què Pasqual Maragall aquell any anava a unes eleccions d'Alcaldia per a sustituir a Narcís Serra i no era un polític molt conegut).

Malgrat el seu fort poder dins de l'aparat socialista no es considera un spin doctor, de fet no té assessor polític segons ell, ni de comunicació, tot i què els coneix i existeixen dins del partit. Però no oblidem que pertany a la comunicació del partit i de tot el món és conegut el seu pes polític.

Quan li preguntem pel panorama polític actual en comparació a els anys incials, confirma els nostres pitjors auguris... “Actualment la societat és més complexa, els nivells de participació més baixos, el descrèdit de la política més gran i també molt més gran és la potència i el paper dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies aplicades a la informació i la comunicació. D'alguna manera els mecanismes de comunicació han anat substituint el contacte directe entre les persones i la persuassió de les campanyes depén en molta més mesura de la utilització intensiva d'aquests mecanismes i de les tècniques que amplifiquen el seu impacte”. Iceta dixit... i és que sorpren dues coses del Miquel una és la seva accessibilitat i simpatia i l'altra el seu pragmatisme i claritat d'idees...

Continuant en el tema de la comunicació política, parlem de les noves tecnologies i la seva influència, de com Internet ha obert enormes possibilitats de comunicació "persona a persona", amb plena bidireccionalitat (feed-back) i amb gran capacitat de creació d'opinió, de mobilització i d'organització. L'accés massiu a internet i el cost relativament petit d'accions de comuncació adreçades a audiències seleccionades o al públic en general, configuren tota una nova forma de fer política que ha estat batejada com Política 2.0.

El Miquel ens confirma que el PSC és prou actiu en les noves tecnologies, ens diu que hi ha exemples de màrketing viral. Els socialistes estan ja utlitzant els mecanismes que ofereix la xarxa per fer arribar els seus missatges a la gent, per recollir suggeriments i opinions i per organitzar accions concretes de persuassió i mobilització, tot i que encara que segons ell estanb molt lluny d'utilitzar de forma massiva l'enorme potencial d'aquestes eines.

Al panorama polític català la presència "ideològica" en els mitjans digitals és força més equilibrada que en el conjunt d'Espanya (on l'esbiaxament conservador és molt notable). A Catalunya es detecta una important presència de continguts sobiranistes i independentistes, contrastant l 'ultilització a Espanya dels nous mitjans digitals per partits més de dretes.

Sobre el futur de la comunicació política no n'és gaire possitiu, ell creu que front l'idealisme polític, els nous mecanismes de comunicació en xarxa encara han de ser utilitzats de forma més extensa i intensa, i probablement això serà un dels canvis fonamentals. Probablement també veurem una utilització encara més rellevant de professionals de la publicitat i la comunicació en els processos polítics i electorals.

El Miquel ho té clar i el seu blog ho demostra fàcil, clar i actual, com ell. (http://www.iceta.org/blog.htm)

Miquel Brines

Entrevista a Marc Sanglas, diputat al parlament

Bones companys!
Aquí us adjunto l'entrevista que he fet a Marc Sanglas.

1. Opina que de vegades els polítics enfoquen la seva campanya massa cap als mitjans de comunicació i que això influeix en la manera de fer política?
El polític ha de comunicar el seu missatge polític , i moltes vegades ho ha de fer a través dels mitjans de comunicació, per tant és normal també que el mitjà tingui una influència sobre la manera de comunicar, tot i així penso que quan planifiques la transmissió del missatge tens en compte moltes coses, vull dir que primer mires a qui et vols adreçar i que vols comunicar i després analitzes com ho comunicaràs a través dels mitjans.

2. Creu que els mitjans, segons la seva ideologia, distorsionen la informació segons el partit polític del qual donen la notícia?
És evident que depenent del periodista o del mitjà de comunicació una mateixa informació pot tenir diferents enfocs, i pot ser que s’acabi veient el got mig ple o mig buit, la qual cosa acabarà influint en la transmissió de la informació, i en la percepció que la ciutadania pugui tenir d’aquell mateix fet. L’afinitat ideològica entre mitjà de comunicació i partit polític és clar que pot tenir una clara influència a l’hora de presentar una noticia, i per tant exagerar una situació o bé empetitir-la

3. Pensa que la utilització dels mitjans de comunicació com recursos polítics pot influir en la decisió de l’electorat?
Claríssimament els mitjans de comunicació influeixen en la decisió de l’electorat, en funció de la imatge que vagin transmetent d’aquell candidat/a o d’aquell partit polític es pot generar un estat d’opinió que tindrà una influència política. D’altre banda l’actual situació de multitud de canals de comunicació, especialment pel mitjans de la xarxa, fa que els mitjans de comunicació tradicionals (tv, premsa escrita) vagin perdent el grau d’influència, i per tant les informacions que els mitjans donen sobre els partits polítics i els candidats/tes siguin més variat.

4. Veu important la presència d’un Spin Doctor darrere d’un polític? O creu que els polítics haurien de parlar i opinar per si mateixos per donar a conèixer la seva cara més real?
Els polítics han d’estar sempre ben assessorats per poder prendre decisions correctes, i això val per l’àmbit més tècnic, com per l’àmbit comunicatiu, la transmissió del missatge és a vegades tant important com el fet en sí, per tant és normal que estiguin assessorats en com transmetre el missatge. Ara bé, preparar bé la transmissió del missatge no vol dir falsejar la realitat, i és cert que a vegades tanta preparació del missatge pot donar la sensació a la gent de distància amb els líders polítics, per tant cal intentar aproximar al màxim als líders polítics i l’electorat, i això passa a vegades per trencar les formes més convencionals de comunicació, ja que paradoxalment aquestes vies de comunicació que ha de ser canal de transmissió de l’ideari polític a vegades es converteixen en canals excessivament rígids que donen una imatge massa formada i no pròxima dels candidats

Fins aviat!

Entrevista a Montserrat Tura, secretària segona del Parlament de Catalunya

Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, Montserrat Tura va dedicar-se a l'activitat política des de molt jove. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès, la seva població natal, des de l'any 1987 fins al 2003 i l'any 1995 va ser elegida diputada del PSC al Parlament de Catalunya fins al gener de 2004.

L'any 2003, amb la constitució del primer govern tripartit encapçalat per Pasqual Maragall, Tura va prendre possessió com a consellera d'Interior i el 2006, amb José Montilla com a President de la Generalitat, va ocupar el càrrec de consellera de Justícia. El desembre de 2010 va deixar el govern per passar a l'oposició.

El passat mes de gener, Montserrat Tura va presentar la seva candidatura per ser elegida com a cap de llista per Barcelona pel PSC a les eleccions municipals, disputant aquesta posició a Jordi Hereu, alcalde de la ciutat, però va perdre després d'unes eleccions primàries entre militants i simpatitzants socialistes.
Actualment és la segona secretària de la Mesa del Parlament de Catalunya i forma part de la Comissió Executiva Nacional del PSC.

Entrevista:

1. Alcaldessa de Mollet del Vallès, diputada al Parlament de Catalunya, consellera d'Interior, consellera de Justícia i ara és secretària segona de la Mesa del Parlament. Quan li ha estat més difícil fer una bona comunicació política?

Probablement la de secretaria de la Mesa del Parlament, ja que la seva funció és ordenar els debats de la Cambra i exercir d'òrgan de govern de la primera institució democràtica del país, però, tot i essent una funció molt important, és de caràcter intern i per tant no genera activitat d'interès informatiu.

2. Quina és la seva principal tasca en aquests moments al Parlament?

Com a secretaria de la Mesa, dono fe dels acords i les incidències que es produeixin en els plens del Parlament. Tinc cura de tota la tramitació de les iniciatives dels diputats, garantint que es compleixi el reglament i que no es vulnerin drets dels diputats/des. També sóc responsable del que s'anomena "règim interior" que és la política de personal i manteniment i millora de les instal•lacions i equipaments del Parlament (pels diputats, periodistes, ciutadans.....)

3. La conselleria d'Interior la va convertir en una de les cares més conegudes del primer Govern tripartit. Li ha estat favorable aquesta projecció mediàtica?

No es tractava de la meva projecció pública, sinó que els missatges de canvi de comportaments dirigits a la població arribessin; o bé que en moments d'emergències tinguessin la informació adequada a què els ciutadans tenen dret, ja que pot afectar a les seves vides i propietats..... Vàrem aconseguir canvis culturals (que és el més difícil ) per exemple en el comportament dels conductors a la carretera. Veníem d'una situació en què no es prestava atenció als comportaments imprudents i la societat no era conscient de l'alta mortalitat en les nostres carreteres. El debat de què la manca de gestió forestal, comporta acumulació de combustible i algun dia la força del foc superarà la capacitat d'extinció....i cal que tota la ciutadania en sigui conscient. Podríem dir el mateix de la violència domestica, el crim organitzat, la prostitució,....

4. Se l'ha qualificada de ser una professional amb un fort carisma, de treballadora incansable i de clares conviccions. Creu que són adjectius suficients per a un líder polític?

Una persona pot esdevenir líder si la ciutadania se sent representada pel que diu. Si se sent identificada i està disposada a col•laborar d'una o altra manera en fer possibles les propostes que expressa públicament. És a dir, és la ciutadania qui construeix líders, no les persones que desenvolupen una funció pública. En el meu cas, he d'agrair que bona part de la ciutadania es va mostrar favorable a les meves propostes i en molts casos van col•laborar en millorar la situació que existia anteriorment, fent així molt conegudes algunes de les accions que vaig desenvolupar durant els anys de consellera d'Interior.

5. Ha dit en alguna ocasió que el funcionament dels partits polítics actuals són "excessivament tancats". En quin sentit?

La població general considera que les organitzacions dels partits són tancades, formades per poques persones. No és gens habitual que els ciutadans i ciutadanes entrin a les seus dels partits. Ho perceben com un espai opac. Els i les que militem en partits som (o hauríem de ser) persones obertes a totes les opinions, obertes a les critiques... Hem de participar activament en les reunions d'associacions ciutadanes i no tancar-nos en debats interns. No es pot canviar la societat sense escoltar-la, sense identificar-nos amb els seus sentiments i/o angoixes...

6. Després de 7 anys al Govern català, el PSC ha tornat a l'oposició. Moltes veus deien que calia renovar el partit. S'ha aconseguit amb el procés de primàries per a ser cap de llista a l'alcaldia de BCN, en el qual vostè va ser candidata?

La renovació d'un partit important no s'aconsegueix amb una sola acció, però les primàries van ser un exemple de maneres diferents de designar persones per ocupar càrrecs públics. Ha significat un revulsiu important, s'ha generat una xarxa espontània de persones que volen que les coses canviïn...... A més, s'ha demostrat que es pot fer campanya amb pocs recursos i molta imaginació. No hem guanyat, però el revulsiu de les primàries han millorat les expectatives del PSC a les properes eleccions municipals.

7. A què o a qui atribueix la victòria del seu contrincant, Jordi Hereu?

Va treure més vots que jo. Segurament les raons són diverses, algunes tenen a veure amb el paper del anomenats "aparells" dels partits, o el fet que el candidat sigui alcalde actualment, també fa més difícil que guanyi una candidatura alternativa que en molts pocs dies va organitzar una xarxa d'activistes molt interessant, però no suficient.

8. La figura d'un bon assessor polític o la intervenció dels mitjans de comunicació són claus per fer una bona comunicació política i guanyar unes eleccions?

El que és realment clau es aconseguir connectar càrrecs públics i persones a les que representen o intenten representar. Els mitjans de comunicació són claus, però perquè publiquin el que diem, el que diem ha de ser diferent, interessant, nou ....

9. Qui serà el proper alcalde de Barcelona?

El guanyador de les eleccions del 22 de maig. Tant de bo sigui Jordi Hereu, perquè tot i haver-me enfrontat amb ell en unes primàries, desitjo que Barcelona continuï tenint un govern progressista, obert, que continuï amb una transformació de la ciutat que l'ha fet brillar en el món sencer...

10. La setmana passada un article al diari Avui rebel•lava que "el 2011 s'està confirmant com l'any de la consolidació d'aquesta nova xarxa de comunicació en la política catalana" i la citava a vostè, entre d'altres, polítics com a una bona usuària del Twitter. És una nova manera de fer política?

M'agrada el contacte directe, la conversa amb persones diverses, escoltar opinions diferents...penso continuar fent-ho en converses personals, però les noves xarxes de comunicació em permeten fer-ho amb persones d'arreu. A partir d'ara seran imprescindibles...

11. Com qualificaria el moment en què vivim? La crisi econòmica, el temor a les centrals nuclears i l'atac internacional a Líbia...

Els humans hem generat una societat molt complexa i desigual. Cal atendre els problemes que es generen en la nostra comunitat de veïns i alhora estar amatents i intentar ajudar a solucionar els grans problemes de Catalunya i del món sencer.

12. Per on passa el futur de Montserrat Tura? Tornarà a la medicina?

No em sabria greu tornar a la gestió sanitària. Ja saben....el futur està per escriure.

Entrevista al candidat del PP a l'alcaldia de Tarragona, Alejandro Fernández

MARIA ESCODA (ME): La seva precampanya electoral està donant molt a parlar per diferent? Com se’ls va ocórrer aquesta estratègia? Amb quins objectius?

ALEJANDRO FERNÁNDEZ (AF): Certament està sent una precampanya molt comentada, però ja era la nostra intenció. Amb aquesta estratègia volíem aconseguir l’objectiu principal d’incrementar el meu coneixement per part de la gent. És complicat parlar d’un mateix, però vam veure que això era essencial. A Ballesteros (candidat pel PSC i actual alcalde) el coneixia el 98% dels ciutadans de Tarragona, als alcaldables d’ERC i CIU, un 50% i a mi un 60%. Era bàsic doncs fer algun tipus d’acció per cridar l’atenció i generar controvèrsia amb l’objectiu d’augmentar el grau de coneixement a un 80%.

• ME: Ha utilitzat cartells sorprenents, simulacions de portades de revistes com Time...

AF: Està clar, s’havia d’arribar a la gent de maneres sorprenents, per això vam començar amb el cartell de noves idees?¿?¿ que es va bustiar a les cases, amb la meva imatge junt amb la d’alcaldes que han tingut grans idees i que per mi són referents: Gallardón, Rita Barberà, o el que ha creat més controvèrsia, l’ex-alcalde de Tarragona per CIU, Joan Miquel Nadal. El vincle d’unió del cartell és que tots els personatges, inclús un nen que porto a la falda i que seria la il·lusió, el futur, porten les meves ulleres de muntura vermella. Aquest tema ens està donant molt de joc, Gallardón quan va venir a Tarragona ja es va posar les ulleres, Rita Barberà se les posarà en breu, i inclús Joan Miquel Nadal me les va demanar en un acte i ha quedat immortalitzat pels mitjans també. Una altra eina de la campanya de coneixement va ser la portada de Times, també amb la mateixa intenció i amb el lema “Nous temps per Tarragona”. Es va canviar aquí el lema global: “Alejandro, tu nuevo alcalde” perquè el lema no perdés la força.

• ME: S’imaginava vostè que el Vídeo musical de la cançó de Lady Gaga fos tant comentat? Va tenir un gran ressò mediàtic. A quins mitjans ha arribat? Què és el que més l’ha sorprès de tot això?

AF: La veritat és que nosaltres hem estat els primers sorpresos. Cal dir que el vídeo no el vam crear nosaltres, va arribar a l’equip de precampanya perquè l’havia fet un simpatitzant, i nosaltres només ens vam dedicar a difondre’l per les xarxes socials. En tres hores va tenir 25.000 visites, i hores d’ara supera ja les 300.000. També va ser trending topic a twitter. L’anècdota del vídeo ens va permetre arribar a mitjans als que mai haguéssim pogut estar d’altra forma. A diaris nacionals com El mundo, La Vanguardia, o programes de televisió com el Intermedio de Cuatro. Amb això, el grau de coneixement va pujar 15 punts en dues setmanes. I ara que la gent ja em coneix, és quan m’he de dedicar a explicar contingut amb xerrades als barris, entrevistes a mitjans de comunicació... a donar forma a la meva imatge.

• ME: També han fet una sèrie de vídeos sobre temes clau com la immigració per exemple? Què els ha motivat a fer-ho? Què volen aconseguir? És exitós? Dóna resultats?

AF: Doncs va una mica lligat al tema de donar contingut a la imatge. El vídeo sobre la immigració va tenir els primers dies més de 500 visites. Es tracta de peces de menys de dos minuts en les que explico les nostres idees al voltant d’un tema d’interés general per la gent. És una cosa molt més reflexiva, i que interessa només a determinada gent, però cal fer-ho també.

• ME: La comunicació política ha evolucionat de gran forma, què és el que més li sorprèn? És per vostè millor o pitjor que la que es feia abans?

I tant que ha evolucionat!. Però aquesta nova comunicació política dóna oportunitats. Abans només es podia sortir a TVE o a 4 o 5 ràdios nacionals, hi havia poques oportunitats, però ara amb les noves tecnologies, amb la popularització d’Internet, el ventall és molt ampli, i dóna grans oportunitats als polítics joves. I alhora fa possible un debat polític més profund.

• ME: Vostè a nivell particular participa de les xarxes socials? Perquè¿ En quines?
  

AF: Perquè? Doncs perquè s’ha d’estar, cal estar al dia del que passa, i participar-hi. Sóc molt actiu al facebook, que porto jo personalment. De tant en tant m’agrada deixar algun comentari polèmic per veure com reacciona la gent. És un bon exercici. També tinc twitter, però no l’utilitzo tant. A més...el meu blog era abans molt actiu quan escrivia de temes més generals de polític. Ara però, com que m’he centrat en la política municipal, les visites han baixat, a excepció de la setmana del vídeo de Lady Gaga que les visites van pujar un 7.000%. Les xarxes socials et permeten arribar a nova gent, que amb el temps accions adequades poden arribar a ser teva.

• ME: Els mítings han passat de moda?

AF: No es que hagin passat de moda els mítings, però sí que s’han de cuidar i treballar molt més. Molts cops sembla que només sigui important la quantitat de gent que ha anat al míting...quan el realment important és una altra cosa. No han passat de moda, mai hi passaran, però ara tenim altres noves eines que els complementen. Perden pes.

• ME: I què creu vostè dels porta a porta? Els fan servir?

AF: Sóc una gran defensor dels porta a porta, un partidari absolut. Això ho saben fer molt bé els socialistes, és important fer-ho i fer-ho bé. Sé que personalment em toquen uns 20 blocs de pisos aquesta campanya. És important el contacte amb la gent, així com també actes populars com paellades o visites a mercats. Allà és on poden treure vots als socialistes.

• ME: Quina és per vostè la importància de la imatge del líder polític?

AF: La imatge del líder clar que és important, sobre tot que sigui acurada, coherent, i que respongui al contingut que es defensa.

• ME: Ha arribat un moment en què el com és més important que el què?

AF: Sembla que sí que aquesta sigui la tendència, però és molt perillós perquè si al fons no hi ha res...al final es veu, i acaba passant factura. Ballesteros ho ha fet, i ara li comencen a recordar. Darrera la imatge sempre hi ha d’haver un contingut.

• ME: “Una nova Tarragona per recuperar la il·lusió”. Aquest és el lema de la seva campanya. Creu realment que el ciutadà tarragoní ha perdut la il·lusió? Què pot fer el PP perquè la il·lusió es recuperi?

AF: Treballar, treballar i treballar. No prometeren res que no poguem fer, però sí amb treball volem tornar la il·lusió al ciutadà.

Entrevista a un consultor de comunicació

Pel tercer exercici de la PAC1 he escollit fer una entrevista. L'entrevistat és l'Antoni Gutierrez-Rubí, és assesor de comunicació, ha treballat per diversos partits, ha escrit diversos llibres sobre lideratge, campanyes... (Filopolitica és l'ultim llibre que ha publicat, us recomando que us el descarregueu de la web, molt interessant!).

Després de llegir el mòdul 1 de l'assignatura, he escollit uns quants temes i li he preguntat diverses coses adaptades al seu àmbit.

Us deixo el link de la seva web http://www.gutierrez-rubi.es/ hi podreu trobar multitud d'articles, videos, els seus llibres... en fi, tot un spin doctor!
_____________________________________________________________

Com arribes a ser assessor de comunicació, per vocació o per casualitat?
En el meu cas, per vocació. I una mica per oportunitats viscudes, més que per casualitats.

Creus que els politics s’han de dedicar a la política o també han de comunicar?
No és incompatible. La política és persuasió i pedagogia, també. I això només es pot fer amb comunicació. Entesa, també, com la capacitat d'escoltar, no només com l'habilitat retòrica o telegènica.

Les xarxes socials han ajudat a la política?
Sí. Els ciutadans han marxat a "viure" a les xarxes socials. I la política, si vols retrobar-se amb la ciutadania, haurà de fer-se des de i en les xarxes socials.

Com veus el panorama de les xarxes socials i els polítics? Creus que s’han adaptat?Queda molt per fer?
Sí, queda molt per fer. Política analògica en mitjans digitals no funciona. I Internet no és un cinquè espai (premsa, ràdio, tv, publicitat... i Internet). És un nou espai multiformat i multiplataforma que gràcies als dispositius mòbils ens permet canviar la manera d'organiztar-nos, relacionar-los (comunicar) i de crear valor.

Es veu molt forçada la participació dels politics, per exemple, al Twitter? (ho fan servir de la manera adequada... massa post poca informació...)
Hi ha de tot. Insisteixo. No es tracta de "tenir" Twitter. Su no saber què fer-ne i com.

Les xarxes socials han fet més fàcil estar en campanya permanent?
Sí, és clar. Permanent i total: 24/7/365. A tot hora, arreu i des de qualsevol dispositiu.

Veus amb bons ulls l’americanització de la política? Creus que la societat catalana està preparada per campanyes a lestil americà? (recordem el DVD de CIU sobre la gestió de govern del Tripartit, que no va ser gaire ben acollit per la societat)
El DVD no va funcionar perquè era passat de voltes. Els electors volen crítica ponderada (i dura quan calgui) però les exageracions es paguen cares.



Respecte a les eleccions municipals del 22 de maig…

Com veus les elecciones municipals del 22 de maig? La batalla es liurarà a les xarxes socials?
No, però les xarxes reflexaran tres coses: el clima general, el ambient dels activistes i la presència a les xarxes com un indicador de força i penetració social. Potser encara no es pot dir que es pot guanyaer per les xarxes... però es pot perdre, cada cop més, sense elles o per elles....

Quin es el teu candidat 2.0 favorit?
Patxi lópez, és autèntic i hi creu.

Existeix a Catalunya/espanya?Obama podem dir que va ser un gran candidat 2.0, ho segueix sent a dia d’avui?
Sí, i tant. Obama és una persona del seu temps. Utilitza les xarxes amb naturalitat. I és un gran impuls del Open Government.

A més a més d’una bona campanya per internet, s’ha de tenir carisma. Els nostres politics tenen carisma?
No és pot generalitzar. Carisma és trenacar motllos, liderar, superar-se i entusiasmar. El carisme és una actitud vital, no una habilitat tèncina o una competència professional.

Creus que la personalització de les campanyes es bona o es perjudicial pels partits?
Molt bona. Els ciutadans volem lideratges creïbles. I persones amb sentiments, emocions i valors. La personaliztació ens ajuda a descobrir-los en els nostres candidats/es

Quina importancia li dones a les enquestes? Creus que ens “les hem de creure”?
Són imprescindibles per a descobrir i identificar tendències, però no són inaflibles des de el punt de vist predictiu. Però ajuden a l'anàlisi, l'estratègia i la comunicació.

Cap a quina dirección creus que es dirigeix la comunicación política? (ens americanitzem, la comunicación tradicional desapareixerà – mailing electoral per exemple- en detriment de les campanyes online i via móvil…)
Anem a millorar, encara més, la capacitat tècnica dels equips de campanya i de campanya permanent. El combat electoral és una part del combat polític i mediàtic. I aquest comença, a l'endemà de guanyar o perdre unes eleccions.


Meritxell